Jocs diferents

Ningú està en condicions de fer un pronòstic sobre els Jocs de Tòquio i afirmar, al cent per cent, que s’acabin celebrant aquest estiu com està previst. Els vaivens de la pandèmia obliguen a adaptar-se dia a dia i l’esport no escapa a aquesta inquietant realitat, tot i que la situació res tingui que veure amb la de març del 2020, començant per les vacunes.

Però hi ha algunes certeses que van prenent cos. El govern japonès està fermament decidit a portar endavant l’organització. El seu primer ministre Yoshiside Suga va expressar davant el parlament japonès la voluntat d’un país on les xifres de la pandèmia (350.000 casos i 4.800 morts des de l’inici) són lluny de les que mantenen alerta Europa.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El COI manté el seu full de ruta sense atendre plans b, assessorat pels experts mèdics de l’OMS. I potser l’evidència més reconfortant de totes és que l’esport ja ha demostrat la seva força per superar l’adversitat. La Champions, l’NBA, les grans proves ciclistes, els Mundials de motos i F-1 o els Grand Slams de tennis són alguns dels molts exemples de competicions resoltes amb èxit aquest últim any sense posar perill la salut dels esportistes, cosa que ha de ser prioritari.

Els Jocs seran molt diferents del que coneixem si acaben fent-se realitat. Referents de l’olimpisme com Dick Pound o Pere Miró han apuntat algunes de les claus, com la possible absència de públic, en una mena d’espectacle només per a televisió. Però no és només una qüestió econòmica per frenar el cop dur (entorn de 7.000 milions d’euros) que suposaria cancel·lar-los. Tòquio-2020 és la meta per a prop de 16.000 esportistes (entre olímpics i paralímpics) que han treballat molt dur aquests últims quatre anys per tocar els seus somnis. Només per això el COI hauria de perseverar.