El Barça de Grimau es dessagna

El Barça viu el pitjor moment de l’era Grimau, instal·lat en una greu crisi que posa l’equip i també el tècnic blaugrana en el punt de mira. La dura derrota viscuda a Màlaga dimecres contra l’Unicaja (91-71) és l’última d’una preocupant cadena de mals resultats dels blaugrana, que es dessagnen i afronten un calendari que espanta: avui visita el Mònaco a l’Eurolliga (21.00 h), el dimecres 3 rep el Madrid i el divendres 5 el Baskonia, tots dos en la competició europea.

No és una qüestió puntual, sinó la conseqüència de males decisions des de la direcció tècnica. És un equip que no acaba de funcionar, malgrat anar segon a l’Eurolliga i quart a l’ACB, descompensat en alguna posició i en el qual no acaben d’encaixar els quatre fitxatges realitzats aquest estiu. A l’equip barcelonista li falta consistència i sobretot solidesa defensiva. Això l’ha portat a sumar tres derrotes en els últims quatre partits de Lliga (veu perillar la seva posició de cap de sèrie per a la Copa), i sis en els últims nou enfrontaments si comptem la competició europea.

Són números similars als que van costar la destitució a Bartzokas en la temporada 2016/17 (7 derrotes en 10 partits o un any més tard a Sito Alonso (7 derrotes en 9 partits), tot i que en el club no es planteja, de moment, cap relleu a la banqueta ni tampoc fitxatges. "És una situació preocupant, però que es pot revertir. Mantenim la plena confiança en Grimau", va assegurar ahir a aquest diari el directiu responsable del bàsquet, Josep Cubells.

Aquestes són algunes de les raons per entendre la crisi dels blaugrana.

LIQUIDACIÓ DEL CAMPIÓ DE LLIGA.

La situació econòmica del Barça va conduir l’estiu passat a la liquidació de l’equip que va aconseguir el títol de Lliga per complir el fair play financer que demanava la Lliga de futbol. La directiva de Laporta va posar fi a l’etapa de Sarunas Jasikevicius a la banqueta i de Nikola Mirotic a la pista, amb els quals s’havia conquerit dues Lligues, dues Copes i s’havien assolit tres Final Four (derrota en una final amb Anadolu Efes, dues semifinals amb el Madrid). El contracte de Mirotic era inassumible (10 milions bruts per temporada), però la sortida del tècnic lituà, que semblava disposat a seguir, va ser sorprenent. A les sortides de Jasikevicius i Mirotic, també es van unir les de Higgins, Sanli, Kuric i Tobey, tots jugadors amb experiència i amb un alt nivell competitiu. I l’equip ho acusa. L’objectiu econòmic s’ha aconseguit, això sí. D’un any a l’altre, el pressupost de la secció s’ha reduït en uns 12 milions d’euros.

MALA PLANIFICACIÓ.

Amb la liquidació de l’anterior plantilla, era obligada una reconstrucció. Juan Carlos Navarro i Mario Bruno Fernández van fer una aposta per un preparador de la casa, Roger Grimau, el responsable del Barça B, una decisió que va generar molts dubtes per tractar-se d’algú sense experiència en l’elit, però avalada també pel president Laporta, a imatge del que va passar amb Xavi Hernández en el futbol. I el treball del tècnic barceloní en els seus quatre mesos al capdavant de l’equip no ha servit, per ara, per construir un bloc consistent.

A nivell ofensiu, el Barça compta amb recursos, tot i que de vegades s’encalla si no pot córrer. Però en defensa deixa molt a desitjar. És un equip descompensat. Falta un base capaç de llegir les situacions d’avantatge. Amb el pas de Laprovittola a la posició d’escorta, Satoransky i Jokubaitis assumeixen la direcció, però quan l’equip no pot córrer, pateix. Satoransky no és un base pur i el jugador lituà, de 23 anys, no ha fet el salt que s’esperava. Hi ha una excessiva dependència de Laprovittola per generar anotació i falta contundència a darrere. En la posició de quatre, Da Silva no evoluciona, mentre Jabari Parker és lluny del lideratge i els números del seu predecessor: Mirotic. I Willy Hernangómez, en la seva tornada de l’NBA, no ha acabat d’acostar-se a la imatge d’MVP de l’Eurobasket 2022 que va guanyar Espanya.

FITXATGES QUE NO APORTEN.

El gir del Barça va ser clar l’estiu passat: aposta pel jugador nacional i, en concret, per tres integrants de la selecció, com Willy Hernangómez, Joel Parra i Darío Brizuela, i una altra aposta de risc amb la incorporació de Jabari Parker, un número dos del draft de l’NBA (2014) que feia més d’un any i mig que estava fora de les pistes per dues greus lesions de genoll. Cap ha arribat al nivell somiat. El jugador nord-americà, que surt des de la banqueta, ha tingut alguna actuació il·lusionant, però no ha aconseguit ni la continuïtat ni la intensitat que requereix el bàsquet europeu, especialment en defensa. També acusa especialment el Barça el pobre nivell defensiu de Willy Hernangómez, que ha tingut diversos partits destacats en atac (és el màxim anotador en Lliga, el tercer en competició europea), però es converteix en un greu problema darrere. El pivot procedent dels Pelicans havia de ser un dels grans referents de la nova etapa, un jugador capaç de marcar diferències. Per això és un dels millors pagats d’Europa (2,5 milions per temporada). Però no ha aconseguit assumir el rol i s’ha vist relegat a la banqueta per Vesely. El cas de Joel Parra i Darío Brizuela, dos jugadors que van sobresortir la temporada passada en el Joventut i l’Unicaja, respectivament, és més sagnant encara perquè el Barça va pagar un traspàs d’un milió d’euros per cada un.

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

DESGAST DE LES PECES CLAU.

El Barça funciona millor amb la base de la temporada passada, amb un pes fonamental de Laprovittola en atac, de Vesely en defensa i l’aportació en moltes facetes del joc de Satoransky, Kalinic i Abrines. Tots ells comencen a acusar l’acumulació de minuts. I quan alguna d’aquestes peces abaixa el seu rendiment, l’equip se’n ressent, perquè l’aportació de la banqueta és, en la majoria d’enfrontaments, testimonial i la plantilla no està gaire sobrada de recursos ni talent (13 jugadors davant els 15 que utilitza el Madrid). Da Silva sol iniciar els enfrontaments com a titular, però els seus números no ho justifiquen (4 punts, 2,3 rebots en Lliga). Darío Brizuela no acaba de consolidar-se (8 punts en 16 minuts, un 40% de triples), i Grimau amb prou feines compta amb el pivot nigerià de 19 anys, James Nnaji (6.58 minuts de mitjana en Lliga), una de les revelacions de la temporada passada, ni tampoc amb Oriol Paulí (10 minuts de mitjana).