Àgora

Més enllà del 14-F

Amb Illa com a candidat, el PSC ha renunciat a la possibilitat de construir una oferta política inclusiva més enllà del socialisme català

Es llegeix en minuts

La designació de Salvador Illa com a candidat del PSC a la presidència de la Generalitat ha sacsejat el tauler polític català i sembla, pel que apunten algunes enquestes, que els socialistes poden situar-se al capdavant de la cursa electoral disputant la primera posició a ERC, l’etern aspirant, i a JxCat, l’etern guanyador. Malauradament, però, el decantament socialista per Illa enfront Miquel Iceta va estroncar la possibilitat de bastir una oferta política més enllà del PSC, l’única fórmula que, fins ara, ha permès al socialisme català obtenir uns resultats que li permetessin aspirar a la presidència de la Generalitat.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El més urgent a Catalunya, després de vuit anys de nefast procés, d’una pèssima gestió de la pandèmia per l’erràtic i arbitrari de les mesures i per l’abandonament dels sectors socials i productius més afectats, és que hi hagi un canvi de Govern. Amb la voluntat de contribuir-hi, la Lliga Democràtica va intentar assolir un acord amb Units per Avançar, Lliures, Convergents i, tan bon punt com va néixer, amb el Partit Nacionalista de Catalunya, que fes possible la creació d’un espai unitari del catalanisme de centre capaç de mobilitzar els electors que se senten orfes de representació política. Això no va ser possible per la negativa d’alguns dels interpel·lats fins i tot a parlar-ne, uns per por a veure’s obligats a abandonar posicions còmodes i confortables i altres per seguir entestats en repartir carnets de bons i mals catalans des d’una inacceptable superioritat moral. També, perquè hi ha hagut qui ha estat incapaç de respectar els acords i donar compliment als mandats interns malgrat les reiterades crides públiques a la unitat. I finalment, per què negar-ho, perquè malgrat la sintonia i la bona predisposició per part de l’interlocutor, per la negativa de la Lliga a compartir un més que presumpte llegat indigne del que ni hi ha estat ni se’n sent partícip.

Canvi de rumb

Constatada la impossibilitat i conscients que l’elevada fragmentació de l’espai dificultava la consecució de representació, la Lliga va veure amb bons ulls la proposta socialista de constituir una àmplia plataforma electoral que eixamplés les seves fronteres per donar un tomb a la política catalana. En aquesta perspectiva, la Lliga va defensar una fórmula electoral, tot assumint la preeminència del PSC, que permetés visibilitzar les diferents sensibilitats entorn un programa basat en la reconstrucció econòmica i el suport a les empreses i els autònoms afectats, les mesures de lluita contra la pandèmia, el rescat social a les persones mitjançant el manteniment de l’Estat del benestar i una fiscalitat justa, la reconciliació entre catalans mitjançant un acord al Parlament per avançar en una solució del conflicte polític a Catalunya basada en el consens, la regeneració de la vida política catalana i la recuperació del prestigi de les seves institucions. 

L’aposta del PSC per Illa com a candidat va comportar l’abandonament del plantejament inicial i l’assumpció d’una candidatura exclusivament socialista oferint la incorporació a les llistes a persones a títol individual, prèvia renúncia a la visualització de l’espai polític que defensen, una oferta que va resultar inassumible per a la Lliga Democràtica. En aquestes condicions la Lliga, un projecte autònom no subordinat a tercers o a interessos personals, va renunciar a concórrer a les eleccions del 14 de febrer però no a fer política pensant en el bé comú, defugint els tics populistes, les temptacions il·liberals i el partidisme.

Et pot interesar

Un abús de poder

És en coherència amb aquests principis que hem recorregut el decret de suspensió de les eleccions del 14-F, un abús de poder en tota regla, encara que suposi no poder presentar-nos a les noves eleccions. Però això no impedirà que la Lliga segueixi treballant per construir una oferta centrista el màxim d’integradora que contribueixi a superar l’escenari de confrontació i a un canvi de Govern a Catalunya no supeditat a l’esquerra radical. Perquè, sense menysprear la vàlua d’Illa i el potencial del PSC per liderar aquest canvi amb una aposta exclusivament socialista, el candidat tindrà més dificultats per mobilitzar tots els electors que hi són partidaris, i més encara si el canvi que ofereix és una rèplica a les fórmules de govern d’Espanya o de Barcelona. Si Illa vol governar, haurà d’anar més enllà.