Apunt
De préstecs ICO a ajuts
Podem avançar-nos i conduir la crisi salvant la màxima activitat possible, o bé deixar que el pas del temps arrossegui empreses i famílies cap al tancament i la penúria
Recentment, Foment del Treball ha reclamat la injecció de 50.000 milions d’euros, en forma d’ajuts directes no reemborsables, als sectors més colpejats per la crisi. Una sol·licitud a la qual, de manera immediata, s’hi ha afegit el Partit Popular i que acabarà fent seva, d’una forma o una altra, el Govern de Pedro Sánchez.
La demanda resulta assenyada ja que els instruments amb què, en un primer moment, vam respondre a l’eclosió del coronavirus es van dissenyar pensant que la pandèmia no es prolongaria més enllà d’uns quants mesos. No obstant, per a diversos sectors, com el turisme i la restauració, els efectes poden resultar devastadors durant, amb sort, prop d’any i mig.
Els préstecs ICO, que van tenir el seu sentit, venien a cobrir la pèrdua de facturació de tres mesos, i es considerava la seva devolució durant quatre anys, després d’un de carència. No obstant, la gravetat de les successives onades de Covid-19 allarga la paràlisi, acaba amb la liquiditat de les empreses, delma l’ànim d’empresaris i empleats, i impossibilita la devolució dels préstecs, fins i tot a llarg termini. Davant aquesta realitat, ens hi podem avançar i conduir la crisi salvant la màxima activitat possible, o bé deixar que el pas del temps arrossegui empreses i famílies cap al tancament i la penúria.
Entretots
Per tot això, i atenent l’exemple de països del nostre entorn i les recomanacions d’organismes internacionals, Espanya ha d’elaborar un programa d’ajuts a aquelles empreses que eren viables abans del coronavirus, i que continuarien sent-ho en un entorn normalitzat. Així les coses, s’hauria d’ampliar la moratòria dels préstecs ICO per, immediatament, atorgar nous préstecs que, resolent situacions apressants, permetin al Govern disposar d’uns mesos per decidir amb quins criteris instrumentar els ajuts.
Certament, aquesta iniciativa colpejarà el nostre ja inflat deute públic, però, senzillament, no hi ha alternativa. Així que com abans comencem, millor.
