Del febrer al maig del 2021

És evident que l’esclat de la pandèmia va causar moltes dificultats i va alterar previsions de tot tipus, però també és cert que el mes de juliol es van portar a terme les eleccions autonòmiques basques i gallegues, i que les catalanes també es podrien haver realitzat llavors o el mes de setembre. Tothom que segueix la vida política sap que l’ajornament de la convocatòria estava motivat per la pressió de JxCat i Puigdemont a fi de disposar de més temps per consolidar el seu nou partit i tornar a guanyar les eleccions, i per la voluntat de Torra de mantenir la presidència fins que els tribunals no el condemnessin. No es veien ni es veuen reflectides les necessitats del país.

La coartada de la pandèmia

Des de la inhabilitació de Torra, a finals de setembre, i la no presentació de cap candidat per substituir-lo, el vicepresident, Aragonès, ha assumit les funcions presidencials i, inicialment, va respectar el calendari fixat per la llei de presidència: el 21 de desembre es va dissoldre el Parlament i l’endemà es van convocar eleccions autonòmiques per al 14 de febrer. No havia transcorregut un mes des de la convocatòria i quan només faltava un mes per celebrar les eleccions, el Govern en funcions reuneix els partits parlamentaris i els proposa anul·lar la data del 14 de febrer i traslladar al 30 de maig les eleccions.

Les raons del retard de més de tres mesos deriven, segons ERC i JxCat, de la pandèmia i dels riscos per a la salut de la ciutadania. Sense negar que vivim, de nou, un tercer i greu rebot del virus, produït per la no adopció de mesures més restrictives al desembre davant el calendari festiu, també s’ha de recordar que altres països han celebrat eleccions al mig de la Covid 19, els EUA per exemple, o que les celebraran ara, com Portugal. La realitat, no obstant, és una altra.

Càlculs electorals

Fins a finals d’any els dos partits del Govern no coincidien, com en gaires altres temes, en el retard electoral. ERC, que les enquestes donaven com a guanyadora però que anava perdent punts respecte a JxCat, preferia no allargar el mandat i evitar el desgast produït per la deficient gestió sanitària, social i d’educació. JxCat continuava defensant una convocatòria més tardana ja que així s’anava consolidant com a partit i desgastant el seu principal rival independentista. L’anunci inesperat del PSC de posar el ministre Illa com a candidat a la presidència en lloc d’Iceta va trastornar moltes expectatives, va alterar l’evolució de les enquestes i va modificar els criteris partidistes: a ERC ja no li interessava anar ràpid perquè el seu desgast podia veure’s compensat pel dels socialistes; a JxCat menys, ja que els socialistes li disputaven el segon lloc; al PSC li era imprescindible mantenir la força de la innovació proposada i no deixar que el prestigi del ministre disminuís per culpa de la pandèmia; la resta de forces no ha quedat clar si preferien al febrer o el maig ja que les enquestes tampoc reflecteixen gaires canvis.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

En tot cas, no he percebut ni en les declaracions dels dirigents polítics ni en els comentaris dels mitjans de comunicació o d’analistes la preocupació per les necessitats del poble ni la crítica per les greus conseqüències que sens dubte tindrà per a Catalunya un any més sense Govern, sense planificació a mitjà i llarg termini, sense presència unitària i forta a l’hora de presentar projectes i rebre els ajuts de la Unió Europea i tantes i tantes coses més enmig d’una gran crisi econòmica. El novembre del 2018 reclamava en aquest diari un Govern que governi, avui exigeixo un gir de 180 graus a tots els partits que anteposen els seus interessos als de la gent, i si hi ha gent que no els anteposen, que s’esforcin per fer-se veure i escoltar.

¡Ah! I que actuï la política. Tornar a posar les institucions en mans de la justícia ja veiem on ens ha portat.