L’hora de la responsabilitat

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit de forma cautelar suspendre el decret 1/2021, del 15 de gener, pel qual es deixava sense efecte la cita electoral del 14 de febrer. La sala del contenciós administratiu estimava així dos dels recursos presentats a causa d’«urgència extraordinària», amb caràcter «instrumental o procedimental», i sense entrar en el fons del cas. El TSJC concedeix a la Generalitat i a la fiscalia un termini d’al·legacions, que finalitza dijous, per resoldre els recursos. Fins aquí els fets. Però no podem oblidar els antecedents: la convocatòria electoral del 14-F no va ser el resultat d’una anticipació dels comicis, com era el cas de les eleccions basques i gallegues, sinó d’un automatisme previst en l’Estatut després de la inhabilitació de Quim Torra. Cap partit va presentar candidat a la investidura, el Parlament va quedar dissolt i les eleccions s’havien de celebrar «entre 40 i 60 dies després». La convocatòria electoral, en conseqüència, es va originar per imperatius estatutaris, a diferència d’una convocatòria anticipada de les eleccions per a la qual el mateix Estatut faculta el president de la Generalitat.

El conflicte està viciat a més pel fet que Catalunya no disposa d’una llei electoral pròpia per la inacció del Parlament, que no l’ha elaborat, i regeix encara una disposició transitòria de l’Estatut del 1979, mantinguda en l’Estatut del 2006, que remet al règim electoral general. En aquest context, Pere Aragonès, en la seva condició de vicepresident del Govern «en substitució de la presidència de la Generalitat», va firmar dissabte el decret ara suspès per les mesures cautelaríssimes dictades pel TSJC. El decret té una part dispositiva que ha sigut qüestionada per juristes de diferents sensibilitats i disciplines. En concret, en el seu article 1 «es deixa sense efecte la celebració de les eleccions» del 14-F i en el seu article 2 s’estableix que es convocaran per al 30 de maig, «prèvia anàlisi de les circumstàncies epidemiològiques [...] i amb la deliberació prèvia del Govern».

En part, la decisió final que prengui el TSJC dependrà de si es considera que les eleccions s’han ajornat amb l’objecte de salvaguardar la salut pública o s’han suspès discrecionalment. Els juristes, que posen a l’altre costat de la balança el principi democràtic, apunten que es podria haver justificat un «ajornament tècnic», amb la pandèmia com a teló de fons, però no així la suspensió del procés ni menys encara tornar a convocar les eleccions perquè es canviarien les regles de joc. La capacitat de l’actual Govern és limitada: aquests comicis tenen el seu origen en un mandat legal i no en l’exercici de la facultat presidencial d’anticipar-los.

Ha passat un any des que el president Torra va donar per liquidada la legislatura i, des d’aleshores, Catalunya s’ha instal·lat en una campanya electoral permanent que entorpeix l’acció de govern i alimenta la desafecció dels ciutadans. I ara, amb un Parlament dissolt, impedeix també la tasca d’oposició. És l’hora de la responsabilitat de tots. S’imposa, primer, respectar l’acció de la justícia i demanar que resolgui el litigi amb celeritat. I s’imposa, després, evitar els càlculs partidistes i aclarir el camí perquè la ciutadania, en temps i forma, pugui decidir a les urnes. Buscar una sortida per al laberint en què ha entrat el Govern, política, consensuada i basada en criteris sanitaris objectius i fonaments jurídics sòlids, sense deixar que siguin els tribunals els qui assenyalin el camí.