Comicis catalans

Ajornar les eleccions

Com en el cas de Galícia i el País Basc, la mateixa autoritat que va convocar les eleccions és la que les hauria de desconvocar

Es llegeix en minuts
BARCELONA 10 11 2019  Politica   Elecciones generales 10N - ambiente electoral  gente votando Acampada y colegio electoral de la universitat UB presencia policial mossos d esquadra        FOTO de FERRAN NADEU

BARCELONA 10 11 2019 Politica Elecciones generales 10N - ambiente electoral gente votando Acampada y colegio electoral de la universitat UB presencia policial mossos d esquadra FOTO de FERRAN NADEU / FERRAN NADEU

S’està plantejant el possible ajornament de les eleccions catalanes del dia 14 de febrer, i han sorgit molts dubtes. És natural, tenint en compte la imprevisió dels nostres legisladors. Quan es va declarar la pandèmia, es coneixia el calendari electoral immediat, i no es va adaptar la llei orgànica del règim electoral per introduir-hi la possibilitat del vot telemàtic. Tampoc es va considerar introduir en la normativa la possibilitat que, per raons sanitàries, s’hagués d’ajornar una convocatòria electoral. Així que, quan es van ajornar les eleccions autonòmiques de Galícia i el País Basc, les decisions es van prendre sense un marc legal clar que emparés aquestes decisions. Podien estar justificades per raons de salut pública, però la seva base jurídica era molt feble.

A Catalunya seguim amb el mateix buit legal, a un mes de la data prevista de les eleccions. Si s’ajornen per raons sanitàries, hem de ser tots conscients que amb això estem imposant una restricció temporal al dret fonamental de participació política, que ja no es podrà exercir el 14 de febrer. Per aquesta raó s’hauria d’explicar per què l’ajornament de les eleccions és una mesura adequada i imprescindible per impedir l’expansió del virus. S’ha de tenir en compte que, a diferència del que va passar amb les convocatòries basca i gallega, en què la data de les votacions se situava en ple confinament domiciliari, a Catalunya es manté de moment la llibertat de desplaçament indispensable per anar a votar.

Aquesta explicació hauria d’aparèixer en el preàmbul del decret d’ajornament de les eleccions. Com en el cas de Galícia i el País Basc, la mateixa autoritat que va convocar les eleccions és la que n’hauria d’establir l’ajornament. En el nostre cas, li correspondria fer-ho a Pere Aragonès, vicepresident en funcions de president de la Generalitat. Resultaria irrellevant que les eleccions ajornades haguessin sigut convocades per no haver-se trobat substitut a Quim Torra després de la seva inhabilitació, i no trobo gaire sentit a demanar que el decret sigui un decret del Govern de la Generalitat, en lloc de ser-ho només de qui actua com a president. Si Aragonès no podia delegar la convocatòria a l’òrgan col·legiat que presideix, em sembla inapropiat traslladar ara al Govern la responsabilitat de la decisió d’ajornar-la. Som en una nebulosa jurídica, sí, però, encara sent-hi, crec que es percep la lògica simètrica de les responsabilitats: qui pot convocar és el que ha de desconvocar. 

En tot cas, ens hauríem de situar davant un ajornament que fixi una nova data, i no davant una suspensió indefinida. Aquí hi ha una garantia que el dret democràtic es pot exercir. Les condicions haurien de ser com més semblants a les de la convocatòria prevista. Això significa mantenir totes les actuacions realitzades d’acord amb el procediment electoral, com són les candidatures, per descarregar les forces polítiques del destorb d’haver de repetir les gestions fetes. I, en la mesura que sigui possible, actualitzar el cens electoral per acollir els nous electors que poguessin votar en la nova data. El principi hauria de ser el de facilitar al màxim l’exercici dels drets a elegir i a ser elegit, com correspon a una democràcia representativa com la nostra. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Et pot interesar

Si l’ajornament de les eleccions es produís, el decret en què es fixés podria ser objecte de recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per qualsevol grup o persona que considerés que l’ajornament lesiona el seu dret fonamental de participació política, acollit a l’article 23 de la Constitució. Els recurrents podrien demanar la suspensió cautelar de l’ajornament, i el Tribunal hauria de decidir.

Arribats a aquest punt, un tribunal hauria de prendre decisions controvertides. No seria necessari si, quan hi havia temps per davant, s’haguessin pres les mesures legislatives oportunes. O si, almenys, les forces polítiques s’haguessin esforçat a posar-se d’acord amb raons convincents per als ciutadans. Això sí, no faltarà qui critiqui els jutges per prendre decisions polítiques.