L’escola, davant el repte de la tercera onada

Demà, després de l’inicial ajornament de tres dies decretat pel Procicat, comença el segon trimestre a les aules de primària i de secundària. Com va passar al setembre, a l’inici de curs, s’oscil·la entre els avisos que reclamen retardar la tornada als centres docents i la necessitat de mantenir-los oberts per contribuir a una certa normalitat i per prevenir desajustos educatius que augmentin la bretxa social, com va passar durant el confinament de la primavera, amb notables dèficits de socialització i accés al coneixement. Com ha declarat la portaveu de l’associació de directors d’escoles i instituts públics, Núria Prunés, «és evident que la presencialitat és necessària per garantir el dret a l’educació», un mantra que també repeteix la Generalitat. «Les escoles han de ser l’últim servei públic en tancar», ha dit Pere Aragonès. El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, és partidari de mantenir la data («hem d’intentar-ho»), però adverteix que hi ha un termini de tres setmanes per valorar si la reobertura continua sent viable. En els tres primers mesos del curs, el sistema educatiu va superar amb nota l’esperat retorn, amb un 78% d’alumnes que van assistir regularment a classe i només un 1% dels centres tancats per contagis. 

La situació actual presenta altres matisos, en ple auge de la tercera onada de la pandèmia, amb els registres a l’alça, amb la perspectiva de més restriccions en un futur immediat i sense tenir dades concloents en relació amb la potencialitat de la població infantil i juvenil com a focus infecciós, dividits com estan els experts a l’hora d’analitzar la mutabilitat de la nova soca britànica. Directors, docents i sindicats, conscients que el tancament seria devastador per a l’equitat educativa, exposen també la necessitat de començar el segon trimestre uns dies o unes setmanes més tard, per assegurar un mínim de protecció, i critiquen que els tests PCR anunciats pel Govern es duguin a terme a partir de la tornada a les aules i no abans.

Són moments d’incertesa que generen una evident preocupació, tant en la salut com per les conseqüències econòmiques i socials que generaria un nou tancament dels centres educatius.  Però enmig de males notícies i pitjors auguris, cal posar en relleu el positiu. Rere el tancament del març de l’any passat, l’escola ha demostrat que és possible obrir i mantenir una activitat exigible a un servei públic tan essencial. Hi ha lliçons que cal aprendre de com el món educatiu va afrontar la tornada a les aules al setembre. És cert que les condicions de la tercera onada no són les mateixes que llavors, però es pot confiar que l’Administració i la comunitat educativa sabran trobar de nou l’equilibri que han sabut construir durant el primer trimestre del curs.