Un brindis per la Bíblia

A l’octubre el llibre més influent de tots els temps va afegir un nou rècord a la seva ja llarga llista de fites. El text complet, que inclou Antic i Nou Testament, va veure acabada la seva traducció número 700. No és fàcil saber quin idioma va ser l’afortunat, perquè se’n van donar per finalitzades algunes en els mateixos dies. Bé podria haver sigut l’asturiana, que va arribar a la impremta poques setmanes més tard i que en uns dies podrà trobar-se a les llibreries. Es tracta d’un projecte llargament acariciat per la Societat Bíblica Espanyola, que es va iniciar el 1989 i que la falta de finançament va fer perillar diverses vegades.

Vint-i-dos anys són molts per a gairebé tothom, però no per als traductors bíblics. S’estima que abans de l’arribada dels ordinadors, se’n necessitaven 25 per acabar una traducció completa. Avui dia en calen entre 10 i 15. La tasca és ingent, no només per la longitud del text –més de 773.000 paraules, repartides en 66 llibres–, sinó per les bizantines discussions teològiques que generen alguns termes i maregen els especialistes des que al segle I es van abocar el grec els originals hebreus i arameus. És evident que no és tasca per a una sola persona. De fet, la llegenda diu que els primers, els grecs, van ser 70, la qual cosa va donar lloc al nom mateix de la traducció, que és coneguda com la septuaginta». Es calcula que el cost d’una traducció completa és de 300.000 euros.

Les societats bíbliques, de caràcter cristià, tenen la missió universal de fer arribar la Bíblia a aquells idiomes del món que encara no en disposen. Una altra tasca faraònica. Es calcula que existeixen 6.500 llengües al món, de les quals 2.500 disposen d’una traducció parcial o total del text. 4.000 més són encara per explorar, i es treballa alhora en centenars de traduccions. Per descomptat, es contemplen les llengües amb més parlants, però s’ocupen també de les llengües minoritàries, aquelles en què la traducció d’un llibre tan descomunal mai sortiria a compte. Al traduir la Bíblia a aquestes llengües petites, no només surt guanyant el llibre, també la llengua, que resulta sovint legitimada, enfortida, fixada en les seves estructures gramaticals i el seu vocabulari. En ocasions, la Bíblia és l’únic llibre disponible en certs idiomes. D’altres, el testimoni que la llengua, ja desapareguda, va existir.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La traducció de la Bíblia a l’asturià arribarà poc després que les xarxes s’encenguessin d’indignació després del discurs nadalenc del Rei, que en cap moment va utilitzar la llengua del Principat d’Astúries. També després que molts secundessin per Cap d’Any una campanya a les xarxes socials amb l’etiqueta #Unbrindispoloasturianu amb la intenció de visibilitzar una llengua que els seus parlants creuen menystinguda. La traducció de la Bíblia sembla un bon motiu per brindar, sens dubte. Per l’asturià i també per la Bíblia, que conserva una salut de ferro.

He de confessar que fa poc em vaig comprar una Bíblia en català, l’editada per Proa el 2012 i traduïda també gràcies al recolzament d’una societat bíblica. No és la meva primera Bíblia (vaig estudiar en una escola de monges), però sens dubte és la més bonica que he tingut. També és la primera en català, la qual cosa és una incongruència, perquè el valencià va ser el primer idioma a què es va traduir el llibre de llibres a l’Estat espanyol, i el quart a tot el món, allà al segle XV. Des de fa mesos, l’estic llegint, assaborint, disfrutant. No com a creient –que no ho soc–, sinó com a lectora exigent. Quan a finals de desembre alguns em van preguntar quins eren els millors llibres que havia llegit el 2020, vaig estar temptada de dir-los la veritat. El Llibre de Ruth, el Gènesi, l’Èxode, els Fets dels Apòstols, el llibre dels Salms, l’Apocalipsi... Vaig callar en l’últim moment, per por de semblar rareta.