Consum cultural
Sèries, cines, rituals
Estudiar la cartellera, triar la sala preferida i aprofitar la reestrena d’un film que t’havies perdut també és part de l’experiència
Un amic em truca per explicar-me que els Reis li han portat una subscripció a HBO. «¿Per on començo?», diu. Resposta: «¿Tens set vides?». Després li parlo dels clàssics que van fer líder aquesta plataforma, com ‘Els Soprano’ o ‘The Wire’, i em diu que ja els va veure en devedé. Feina feta, doncs. «Tot i que... també podria veure-les de nou. ¡Eren molt bones!», diu. Resposta: «¿Quants llibres rellegeixes a l’any?». Ara mateix, amb l’oferta extraordinària d’HBO i altres propostes digitals, recuperar sèries que et van entusiasmar és un luxe que requereix moltes hores, i la pressió social per estar al dia de les novetats és molt forta. Tot i que, pensant-ho bé, tornar als grans títols també pot ser un aprenentatge...
Aquests últims anys ens hem acostumat a consumir les sèries amb una golafreria de ‘fast food’, i sovint posem al mateix sac obres mestres i produccions mediocres, sense distància crítica. A més, la pandèmia ha provocat que alguns directors de renom estrenin directament a les plataformes. L’embolic és notable, i encara hi ha un altre element de desconcert: l’excés de l’oferta digital, la facilitat per accedir a tot el que desitgis amb només un clic, ha banalitzat l’esforç, la curiositat cultural. Amb la música passa el mateix. Compres l’accés directe a tot el que es fa —«¡a Filmin puc veure tota l’obra de Tarkovsky!»—, i sembla que amb això n’hi hagi prou. Sovint acabem pagant per la possibilitat de veure alguna cosa, però no és el mateix; igual que comprar un llibre i guardar-lo a la biblioteca no és llegir-ho.
Disfrutar d’una pel·lícula solia anar acompanyat d’uns rituals. Estudiar la cartellera, triar la sala preferida, aprofitar la reestrena d’un film que t’havies perdut: tot això és també part de l’experiència i del seu record. Fa anys, per exemple, vaig veure ‘Sacrificio’ de Tarkovsky al desaparegut cine Arcadia. Aquests dies, el director J. A. Bayona es lamentava del tancament de molts cines a Barcelona, una situació que la pandèmia ha empitjorat, i a mi m’agrada llegir-ho com un consell: d’acord, apuntem-nos a HBO o Filmin, però ara que podem, tornem també als cines que encara estan oberts.
