La ratlla del desgovern

La marxa enrere en la normalització de la vida ciutadana que provocarà l’enduriment de les mesures contra el coronavirus no podia ser ben rebuda. Les llibertats ciutadanes i l’activitat econòmica ja fa molts mesos que estan castigades per unes prohibicions inimaginables fa molt poc temps.

Però les limitacions seran obligatòries mentre la majoria de la població no s’hagi posat la vacuna. I ni Catalunya ni Espanya en són una excepció. A la Gran Bretanya, a Alemanya i en altres països que a la primavera van resultar menys afectats, s’estan prenent ara mesures més severes. La Generalitat, com tots els governs, està obligada a prendre mesures impopulars i costoses per a l’activitat econòmica i, fins que no arribi la vacuna a tota la població, les successions de períodes de relativa obertura i de noves restriccions semblen inevitables. 

Però quan s’adopten mesures que afecten les llibertats i l’activitat econòmica ja no és necessari, sinó imprescindible, un mínim de coherència. Perquè l’opinió pública les pugui comprendre, assumir i acabin sent eficaços. I s’està veient repetidament que la coherència no és la norma general i que massa vegades prevalen el desgovern i la incompetència.

Des de fa gairebé un any, els bars i restaurants malviuen amb una insuportable anormalitat que genera greus danys als directament afectats i a la vida col·lectiva. És potser admissible que, en el marc d’unes mesures restrictives, no es puguin ampliar les seves hores d’obertura. Però mantenir per al dinar un horari que comença a la una del migdia i que acaba dues hores i mitja més tard –prohibint, a més, els sopars– indica entossudiment. S’afirma que les normes s’incomplien massa, però tampoc funcionaria la circulació si la policia no controlés si els conductors respecten les normes de trànsit. Els amos dels bars no en són els responsables.

Tampoc és compressible passar del confinament comarcal al municipal –difícil de fer complir sense controls molestos– quan les autoritats han sigut incapaces d’avortar, des del moment inicial, una ‘rave’ de 300 persones la Nit de Cap d’Any. I menys encara que l’excusa sigui la falta d’instruccions de la Conselleria de Salut. ¿Quina autoritat moral tindran ara per multar el ciutadà que visiti un familiar o amic a pocs quilòmetres de casa seva?

Potser el menys admissible sigui el retard –esperem que només sigui inicial– en la vacunació. És cert que a tot Europa couen faves, però és difícil d’admetre que a Catalunya només s’hagi administrat el 13% de les vacunes rebudes quan el percentatge a Astúries és del 80%, a Andalusia és del 38% i la mitjana espanyola està en el doble, el 27%. Que estiguem millor que Madrid (6,3%) és un trist consol.

Notícies relacionades

La visió del ‘cash’

Regeneració necessària mal plantejada

I la coherència tampoc brilla quan la Generalitat va proclamar el 22 de setembre que la cultura era un bé essencial però ara tanca les llibreries els caps de setmana perquè els llibres –al revés que les farmàcies o els comestibles– no són béns essencials. Podrem anar al cine del centre comercial un dissabte a la tarda, però no a la llibreria de barri. Quan un govern proclama solemnement que la cultura és essencial, després ha d’actuar en conseqüència.

La Generalitat fa bé –per inevitable– quan davant les alarmants xifres de la pandèmia limita les llibertats dels ciutadans. Però no pot fer-ho amb altes dosis d’incoherència i amb actuacions que indiquen desgovern. Perquè el desgovern condueix al desprestigi i a l’incompliment.