Modes i premonicions

Aquests primers dies de l’any he fet neteja i he trobat retalls molt antics (¡tot sembla tan antic, ara!) que tenia desats en una carpeta. N’hi ha un del 2017 que parla de maneres de viure la modernitat. S’hi esmenta el ‘nesting’, que és el mecanisme que advoca per «atrinxerar-se entre les quatre parets de casa no pas com uns babaus, sinó com una tendència de moda». És a dir: no sortir el cap de setmana, sinó gaudir de la llar. Això, segons l’article, «rebaixa l’ansietat i il·lumina la ment». Només fa quatre anys i sembla que ens parli una veu d’ultratomba, abocats com estem a un ‘nesting’ obligatori que no havíem triat com a possibilitat sinó que se’ns imposa com a norma de (no) convivència.

D’aquí a un temps –no gaire: ¡tot va tan de pressa!- potser farem la mateixa reflexió quan observem les tendències de moda de la nova temporada. Peces caríssimes que imiten la pobresa, la lletjor i fins i tot la brutícia des de la talaia del ric que contempla la devastació i en fa una mena de bibelot per ser exhibit com a trofeu. «Conceptualment contaminades i gastades», diuen. I afegeixen: «Els colors ennegrits se sumen al drama». Vés que no sigui una premonició.