La vacuna i el Salvador

Fins i tot l’estètica l’acompanya. Salvador Illa és el Superman amb ulleretes de les pel·lis quan es transforma en el periodista Clark Kent. L’home tranquil i avorrit que salva el món amb només trobar una cabina de telèfon on poder-se enfundar les ridícules malles blaves. Bravo pels guionistes del PSOE.

La veritat és, per descomptat, menys efectista. El millor de Salvador Illa és que no crida, no falta, no insulta, respecta l’adversari i, sobretot, que la sobreexposició televisiva l’ha fet arxifamós. Aquests actius –particularment l’últim– són un patrimoni gens menyspreable. El pitjor, que Espanya és en el top deu mundial dels morts per milió d’habitants a causa de la Covid-19, i per això és una temeritat treure pit a compte de la gestió de la pandèmia.

El país del pas al costat

Catalunya és el país del pas al costat. Ara li ha tocat a Miquel Iceta, de qui es trobarà a faltar el seu virtuosisme dialèctic en aquest temps de bramar parlamentari en què, no obstant, qualsevol es creu un Demòstenes. Formalment, l’esborrar-se voluntàriament d’Iceta s’explica perquè el PSC-PSOE diu sortir a guanyar les eleccions i presidir la Generalitat. I que per aconseguir-ho no hi ha res millor que fer servir el Superman Illa.

La kryptonita de Salvador Illa per molt poderosa que resulti no donarà per tant. La virtut del ministre de Sanitat amb més impacte en el futur escenari polític està a poder actuar, una vegada tornat al tauler català, com una cosa nova sense ser-ho. Perquè, tot i que políticament ja era rellevant a la Catalunya del procés, el seu rostre no va quedar cremat per les flames de la barbacoa sobiranista. Per entendre’ns, resulta complicat imaginar Oriol Junqueras preguntant-li si podrà mirar-lo als ulls quan surti de la presó, com sí que ha fet reiteradament amb Miquel Iceta. Vet aquí un element que facilita l’entesa: no tenir cicatrius processistes.

Illa no ve per presidir la Generalitat com ha explicat el seu partit perquè, igual com Cs el 2017, no podria ni fins i tot guanyant les eleccions. El que sí que ve a fer és un intent de pau definitiva amb el sobiranisme d’esquerres que ha renunciat a la unilateralitat i a intentar expulsar de la Generalitat amb els seus vots les noves versions del puigdemontisme.

Canvi de rasant

L’objectiu final, a més d’obtenir millors resultats que amb Miquel Iceta de cap de cartell, és facilitar un Govern que pugui canviar de rasant i que situï l’eix social per sobre del nacional en una Catalunya que, igual com la resta d’Espanya, s’està dessagnant econòmicament per la pandèmia.

ERC suarà molt menys, arribat el cas, explicant al seu públic la investidura de Pere Aragonès gràcies al recolzament socialista amb Salvador Illa a la taula de negociació. Amb Miquel Iceta, això seria més difícil d’empassar per als seus votants.

El canvi del líder socialista a Catalunya és, doncs, una manera de girar full al procés greixant els mecanismes d’una nova política d’aliances que serveixi tant al Parlament com al Congrés, on ja ve exercitant-se.

Nous temps

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El president Sánchez ha prologat els nous temps anticipant –-almenys així ho ha llegit pràcticament tothom-– l’indult dels presos sobiranistes quan sigui que aquesta carpeta arribi al Consell de Ministres i reconeixent errors de les dues parts en la gestió del problema polític català. Potser Sánchez digui més coses sense dir-les. Entre aquestes que, malgrat la fortalesa actual del seu Govern, amb els Pressupostos aprovats i rumb a una legislatura completa, no deixa de ser conscient que és molt complicat manejar Espanya durant molt temps sense comptar amb aliances amb el catalanisme polític, sigui aquest d’extracció autonomista, com en el passat, o independentista, com en el present.

Quan Sánchez diu que cal deixar enrere errors d’uns i altres per aprofundir en l’entesa anticipa aquestes noves aliances a Catalunya. Aquest és l’encàrrec que Salvador Illa haurà de possibilitar. Tot i que aquest conte de la lletera de moment només és possible si ERC s’imposa a JxCat el 14-F. Si no és així no hi ha alternativa a l’actual Govern de la Generalitat.