La copla dels indults

Els últims escarafalls han arribat –com no– del Suprem, que ha tornat a arremetre preventivament contra el Govern ‘socialcomunista’. Per si de cas al president Pedro Sánchez se li ocorregués firmar en ús de les seves atribucions constitucionals, allà està ja la Fiscalia del Suprem posant el crit al cel com si del braç executor de la dreta més rància es tractés. No és cap sorpresa. Per a res. No s’ha d’oblidar que fa mesos que el fiscal en cap del Suprem, Javier Zaragoza, protesta davant una sentència que considera, si més no, benèvola.

Per a Saragossa, segons ha repetit i escrit moltes vegades en diversos mitjans de comunicació, Junqueras i els seus companys haurien d’haver sigut condemnats per rebel·lió. Saragossa abraça així la tesi de Vox i l’esbombat cop d’Estat. És a dir, evocant l’últim cop d’Estat reconegut com a tal, com el de Tejero el 81. Ja no dic com allò de Franco, ja que mentre el general africanista va triomfar en el seu alçament, el coronel de la Benemèrita va fracassar amb estrèpit.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Això és, en un llenguatge intel·ligible i pràctic, Junqueras hauria d’haver sigut condemnat –en lloc de 23– a 25 anys de presó i complir-los estrictament. I, a poder ser, a Salto del Negro (Canàries) o en algun lloc lluny de cap mà amiga que pogués afavorir un tracte de favor. No com tots els condemnats del GAL, que un darrere l’altre es van anar escaquejant malgrat sentències condemnatòries per segrest, tortures i, fins i tot, assassinats. O com Tejero, que va complir pena en un xalet adossat a la presó, amb piscina i pista de tennis particulars en uns anys en què les presons espanyoles semblaven les de Guatemala.

Ja va escriure Machado: «Fins que el poble les canta, les coples, coples no són, i quan les canta el poble, ja ningú sap l’autor».