Política

Dos falsos debats

Tant en independentisme com en monarquia es pretén deixar les coses com estan però utilitzant el debat per guanyar vots

Es llegeix en minuts
El president de la Generalitat  Quim Torra  el vicepresident  Pere Aragones  i la portaveu de JxCAT al Congres  Laura Borras  aquest 17 9 2020 a les portes del Tribunal Suprem (horitzontal) Roger Pi de Cabanyes ACN

El president de la Generalitat Quim Torra el vicepresident Pere Aragones i la portaveu de JxCAT al Congres Laura Borras aquest 17 9 2020 a les portes del Tribunal Suprem (horitzontal) Roger Pi de Cabanyes ACN / Roger Pi de Cabanyes

¿Podem qualificar de falsos els debats que no tenen per finalitat produir o propiciar canvis? Si és així, tan fals és el debat sobre la bifurcació de l’independentisme entre partidaris de la confrontació i del pragmatisme com el que parteix de la possibilitat de passar de la monarquia a la República en un horitzó previsible. Per saber fins a quin punt un debat és fals, només cal identificar els objectius dels qui el promouen i distingir entre dues motivacions: si en són ells els beneficiaris o bé si pretenen de debò canviar les coses al marge dels seus interessos immediats, tot i que els pogués costar algun sacrifici. En els dos casos es pretén deixar les coses com estan però utilitzaen el debat per guanyar vots.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Et pot interesar

L’últim argument de JxCat a favor de la intransigència justifica que vulguin guanyar el 14-F amb la idea que, si ho aconsegueixen, el pròxim Govern de la Generalitat serà de transició cap a la independència. Amb la mateixa raó es podria predicar aquest disbarat de l’ajuntament o la Diputació de Barcelona. Uns i altres pretenen la presidència d’una institució que, des del punt de vista dels objectius independentistes, és tan útil, és a dir inútil, per assolir-los com les dues institucions esmentades. O encara menys, perquè la Generalitat ha sigut desactivada i no només en aquest sentit. Ho saben però no són capaços de dir-ho sense almenys justificar que, com a campament d’hivern, és millor que la intempèrie.

Sobre l’altre debat, no canviaria res si en lloc de titular-lo ‘Monarquia o República’ en diem ‘Monarquia o Monarquia’. La prova, ara que ja no s’amaguen els sondejos sobre les preferències de la ciutadania, és que els partidaris del canvi són també els que voldrien veure enfonsat l’anomenat règim del 78. No són més ni està previst que augmentin per molt que creixin els escàndols del rei emèrit i que el seu fill i hereu es posi de perfil, com a les monedes. Del que es tracta, el que intenta el PSOE, és no deixar-se furtar la cartera republicana per Podem. Això és tot, fins al moment.