Perspectives per al 2021

Balanç i expectatives

Encarem un nou any emmarcat per la continuació de la pandèmia, la perspectiva de la vacunació massiva i una crisi social les conseqüències de la qual els estats europeus semblen compromesos a combatre

3
Es llegeix en minuts

S’acaba l’any 2020 que passarà a la història per la irrupció, extensió i mortalitat degudes al virus covid-19. Com que encara estem en plena pandèmia, amb el risc d’una tercera onada i en els inicis de la vacunació, cal deixar passar bastant de temps per poder fer una valoració de les seves conseqüències i dels mecanismes utilitzats a cada lloc per fer-hi front. Avui, però, ja podem dir que a Europa, no hi ha cap estat que hagi gestionat bé la malaltia i que serà imprescindible fer una avaluació col•lectiva i acordar les mesures imprescindibles per fer un front comú a futures invasions víriques que, en opinió de científics, es tornaran a produir més aviat que tard.

A més de la crisi sanitària i social ocasionada per la pandèmia, les conseqüències econòmiques que se’n deriven són i seran d’una gravetat immensa i requeriran diversos anys per superar-les. Tanmateix, cal subratllar que aquesta vegada la reacció de la Unió Europea i dels diversos estats membres ha sigut totalment oposada a la que van mostrar uns deu anys enrere. Ara no es parla ni s’exigeix contenció ni restriccions ni estalvi, ara s’aposta per invertir, subvencionar i tractar de salvar llocs de treball al mateix temps que s’aposta per una reorientació industrial basada en la digitalització i en la preservació del medi ambient i per la millora i enfortiment de l’educació i de la recerca, sense deixar de banda, òbviament, el sistema sanitari i la salut pública

 

Mesures significatives, però insuficients

Recordem els 740.000 milions d’euros aprovats per la UE i que es distribuiran entre els seus membres d’acord amb els criteris fixats i al llarg dels propers tres anys. A Espanya la implantació del ingrés mínim vital, dels ERTO vigents fins al final de l’estat d’alarma i de les subvencions i exempcions fiscals així com les noves transferències de l’Estat a les CCAA, per esmentar les mesures més significatives encara que insuficients, representen un canvi rellevant respecte a les terribles retallades en serveis públics de l’anterior crisi. No oblidem que aquestes retallades en matèria sanitària han ocasionat en bona mesura el col•lapse i les insuficiències actuals malgrat el gran treball del personal sanitari.

Notícies relacionades

Encarem, doncs, un nou any emmarcat, d’una banda, per la continuació de la pandèmia però amb la perspectiva positiva de poder vacunar abans o al llarg de l’estiu un nombre suficient de persones com per assolir la immunitat comunitària. Aquesta és una perspectiva del món més desenvolupat, però ningú pot garantir encara quan s’assolirà aquesta immunitat arreu del planeta. I de l’altra, per una crisi econòmica i social que podrà comptar amb els fons europeus i la seva aposta transformadora així com amb uns pressupostos estatals que inclouen la xifra més alta en drets i polítiques socials de la nostra història. Caldrà fer-ne una bona gestió i acordar-la amb altres forces polítiques i els agents i moviments socials i, també, agilitzar els procediments i mecanismes d’execució per tal de garantir l’eficàcia. Hi haurà tensions, dificultats i conflictes però no ens hem de concentrar en ells sinó en les realitzacions. El Govern de l’Estat disposa d’una majoria suficient per seguir aplicant el seu pacte de govern en el seu segon any de mandat, la dreta continuarà desqualificant-lo i tractant de trencar-lo. Com més insulten menys propostes alternatives exposen.

Any electoral

A Catalunya, a més de les consideracions sanitàries, econòmiques i socials esmentades, ens trobem amb una situació equivalent però susceptible d’agreujament. En primer lloc, un Govern provisional i una Presidència en funcions que no es diferenciaran gens, del Govern i del President en actiu, ja que ni aquests ni aquells han governat al llarg de tres anys, tal com ho afirmen la majoria d’enquestes i de mitjans de comunicació. Això sí, hauran incrementat les crítiques mútues. En segon lloc, unes eleccions autonòmiques presumiblement a mitjans de febrer on la ciutadania haurà de triar si vol obtenir per fi un govern que dediqui els seus esforços a enfrontar les greus conseqüències per a tots els catalans o si prefereix continuar amb la gesticulació, les falses promeses i l’aïllament internacional que no serveixen de res. Davant la crisi que tenim a sobre seria imprescindible que aquesta reflexió i no d’altres presideixin la campanya electoral.