Vacunes

Em costa imaginar-m’ho. ¿Com s’ha de veure el món des de la talaia dels antivacunes? ¿Com es percep la realitat rere el filtre de la conspiració contínua? La ciència menyspreada. El coneixement humiliat. Les dades no serveixen. Les investigacions són només conjurs. Els estudis, els laboratoris, les carreres professionals, tants anys d’observació i aprenentatge, les ingents quantitats de pressupostos aportats... Res. No serveix. Esborrem els avenços de la humanitat. Tot sota sospita. Gargamel és la mà negra. I la terra és plana. 

Nou mesos des que es va dictar l’estat d’alarma i la ciència ja ha parit una vacuna. Una proesa extraordinària. Una fita de què tots ens en podem alegrar. I no, no és cosa de bruixots. Ni del lleixiu. ¿De debò creuen tenir raó els que durant aquests mesos han omplert les xarxes de rumors i dubtes? ¿Hi ha un bri d’honestedat en els que aprofiten el dolor de la pèrdua per sembrar encara més inquietud? Ara contemplem les imatges de l’Araceli, la Josefa i tants altres estenent el braç al progrés i sabem on és la veritat. Ells sí que saben el que és un món sense vacunes. Ells sí que en saben.