¿Una vacuna per canviar el món?

La vacuna suposarà un canvi. Però per arribar-hi necessitem que es compleixin tres factors: que sigui eficaç, assequible i que arribi el mes ràpid possible a tots. De moment, no tot es compleix. Tot i que a aquest costat del món ja veiem l’horitzó, les conseqüències d’una distribució desigual pot passar factura no només a la resta de països, sinó també a aquest costat de l’hemisferi.

Anem per parts, el primer és que la vacuna ha arribat en temps rècord. Des que es va desxifrar el codi genètic del virus de Wuhan fins que es va injectar la primera ja regulada a la Gran Bretanya han passat només 333 dies. Mai abans s’havia aconseguit desenvolupar una vacuna en un període de temps tan curt. Amb el virus de la grip es va tardar més de 18 anys a aconseguir-ne la primera; per a altres malalties més recents, com la sida, es continua buscant tres dècades després. No és estrany, per tant, que la rapidesa d’aquesta vacuna generi dubtes en molta gent. Però tot té una explicació: la investigació en la qual es basa aquesta primera generació de vacunes fa més d’una dècada que es treballa en assajos per fer front a altres malalties, però amb la irrupció del virus s’ha activat per atacar aquest en concret. Amb l’arribada massiva de recursos s’ha fet possible.

El que ara decideix l’Agència Europea del Medicament ja no és ni l’eficàcia ni la seguretat, perquè tot això s’ha anat analitzant mentre es desenvolupaven els assajos. Als experts que han de regular només els queda posar en comú aspectes finals de cara a la distribució. No hi haurà sorpreses, ja que els mateixos dubtes que puguin sorgir a Europa s’han avaluat abans als EUA i a la Gran Bretanya, de manera que aquesta última reunió és gairebé un tràmit. Per això els polítics han pres la iniciativa d’avançar-la i forçar la vacunació a Europa.

La vacuna que arriba primer és la més complexa d’administrar i, a més, una de les més cares. La vacuna desenvolupada per Pfizer cal mantenir-la a temperatures més fredes que les de l’hivern polar. Per aquesta raó ja s’ha descartat portar-la a bona part de les economies menys desenvolupades, especialment a l’Àfrica. Mantenir la cadena de fred requereix una logística controlada gairebé al segon. No està sent fàcil als EUA i tampoc ho serà aquí, per tant és impossible portar-la a tots els racons.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Però, a més, és cara. Tot i que els preus negociats pels països es mantenen sota clàusula de confidencialitat –una pràctica que els governs haurien de considerar inacceptable–, la filtració d’una ministra belga sobre el que paga Europa per cada dosi ens permet saber que, si es vacunés tots els espanyols amb la vacuna de Pfizer, el desemborsament seria aproximadament de 1.200 milions d’euros, mentre que si ho fem amb la d’Astra Zeneca, la xifra seria només de 170 milions.

Així el preu es converteix en barrera, especialment per als països de renda baixa. Allà també ens juguem el futur. Amb capacitat de producció limitada, el nacionalisme en la compra prioritària i exagerada de la UE, la Gran Bretanya, el Canadà i els EUA ha deixat amb escasses dosis dos terços de la humanitat. Un error, perquè, tot i que aconseguim vacunar tot un país, si la vacuna no arriba a tothom, el virus trobarà llocs on sobreviure i fins i tot tornar amb força, qui sap si amb una mutació diferent. Sens dubte, l’arribada de la vacuna és una gran notícia, però ho serà més si fem tot el possible perquè arribi a tots alhora. Llavors sí que pot canviar el món.