Pros i contres
Nadal 2020
Els versos nadalencs permeten una lectura moral, perquè som nosaltres els que canviem en el transcurs dels anys
Hi ha pocs pretextos tan productius com el Nadal per compondre poemes. Imatges fixes, generades per la lectura dels Evangelis o per antigues tradicions que provenen de la contemplació de la natura, de l’evidència del transcórrer dels planetes o de la devoció popular. Són compartides i estàtiques, recurrents, i ens permeten compondre variacions a partir d’un tema conegut. En això consisteixen els versos nadalencs. I és llavors quan és permesa una lectura moral, perquè som nosaltres els que canviem en el transcurs dels anys, a partir d’aquella primera fulguració.
He llegit un poema que no coneixia de T.S. Eliot, traduït per Josep M. Jaumà. Es diu ‘Journey of the Magi’ narra la duresa del viatge per «camins amb clots i el temps tan aspre». Es troben davant l’evidència d’un naixement, però també constaten que han viscut l’epifania d’una mort, alhora, la mort d’un «vell sistema». I tornen a casa, i no estan a gust, «amb una gent estranya aferrant-se als seus déus», mentre aspiren a viure de nou aquest traspàs que els va canviar la vida. Potser el Nadal (aquest Nadal) sigui així: vida i mort. Foscor i llum.
