Pros i contres
Castell de gel
El Rei no podia deslegitimitzar amb el seu discurs del 3-O l’entossudiment de Rajoy ni la policia, però sí mostrar certa empatia
La visita secreta de Felip VI a Barcelona per a l’entrega del premi Cervantes a Joan Margarit és un gest de reconeixement al poeta. També l’evidència de la distància emocional de Catalunya amb la Corona. No és un allunyament unànime, per descomptat. Tots els catalans no abjuren de la monarquia, però predomina una indiferència incòmoda, quan no l’aversió directa. En la memòria de molts queda el regust amarg del discurs del 3-O. Felip VI no podia alinear-se amb el desafiament a la legalitat, el seu deure era salvaguardar la Constitució, però no tot són lleis. El rei es va mostrar totalment aliè a la ferida emocional que s’havia produït a Catalunya. Centenars de milers de persones creien assistir a una festa i es van trobar en una batalla. El Rei no podia deslegitimitzar l’entossudiment de Rajoy ni la policia, però sí mostrar certa empatia. Va triar el castell de gel.
Les investigacions per corrupció a Joan Carles I i les targetes ‘black’ de la família soscaven la institució. El secretisme de la visita s’endinsa en el silenci del monarca sobre els escàndols. Potser espera que les aigües es calmin. Mentrestant, les contempla des del gel.
