Editorial

Un mètode i molta tasca per fer

L’Executiu acorda un paquet de mesures socials i econòmiques després d’un debat difícil i afronta reformes bàsiques com les pensions i l'SMI

Es llegeix en minuts

El Periódico

El Consell de Ministres va aprovar finalment un paquet de mesures amb el qual intenta reforçar l’anomenat escut de protecció social contra els efectes de la crisi econòmica de la Covid. Són mesures legislatives que arriben després de setmanes de discussió pública entre membres del Govern central i molt més tard del que els afectats necessitaven. L’ajuda a les famílies més vulnerables, que corren el risc de perdre la seva llar o de trobar-se per impagament sense subministraments bàsics, és una exigència per no repetir (corregit i augmentat) el flagell de desnonaments i de víctimes de pobresa energètica que es va viure en l’anterior crisi i per no donar empara als que s’amaguen en aquestes injustícies per fer negocis a compte de la misèria. Les ajudes als sectors més colpejats per les restriccions són encara més urgents, tot i que queden curtes en vista de l’enorme mal que ha patit el sector. Ni l’import ni les fórmules del paquet d’ajudes s’acosta no ja al que exigeixen els sectors afectats, sinó al que han destinat altres països del nostre entorn. D’aquesta crisi no es pot sortir deixant enrere ni empreses ni treballadors, com bé va dir el president del Govern a l’inici del malson, al mes de març.

Les mesures aprovades han sigut objecte de disputa pública entre els dos partits que formen la coalició de Govern, el PSOE i Unides Podem. S’ho haurien d’estalviar. El que està en el programa d’investidura hauria de tramitar-se sense dilació –sempre que la crisi de la Covid no ho impedeixi– i la força que no es va guanyar a les urnes no es pot buscar a les tribunes. Està bé que exercitin l’art de buscar acords a mig camí entre les seves posicions de sortida. Aquest és un país amb escassa cultura de govern de coalició i qualsevol discrepància es magnifica, encara més en l’actual ambient polític i mediàtic tan polaritzat. Sent això cert, també ho és que aquest Govern té dues ànimes diferenciades a l’hora d’afrontar la sortida de la crisi, i que no sempre conjuguen bé. És un espectacle que s’haurien d’estalviar perquè no aporta res. Això sí, aquesta vegada, en algun cas amb un retard poc presentable, han trobat la fórmula de tirar endavant unes mesures necessàries.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Però la situació econòmica i social no dona treva. Trobada la fórmula per negociar i pactar en el si del Govern, cal aplicar-la ara a temes pendents com la reforma de les pensions, la reforma laboral i el salari mínim. Són assumptes d’una transcendència fora de discussió en els quals, a més de conjugar les dues ànimes del Govern, és imprescindible l’entesa amb els agents socials. No és un escenari nou des de l’inici de la pandèmia: s’ha de seguir l’exemple negociador, en diverses rondes, dels ertos. Els mals temps apressen i exigeixen a tothom.