Llibres davant la crisi
Un esforç heroic
La situació del sector editorial no és encoratjadora, però un veu la qualitat dels títols publicats i gairebé sembla un gran any
Barcelona 13 12 2019 Venta de libros en navidad Decoracion navidena en la libreria Jaimes Foto Ferran Nadeu /
Al llarg d’aquest any, cada cop que he coincidit amb un editor m’ha fet un repàs de la situació del sector que no era gens falaguer. El primer confinament per la Covid-19 va tancar les llibreries perquè es veu que no eren de primera necessitat; després es va carregar el Sant Jordi de l’abril i, com en un efecte dòmino, moltes novetats es van haver de posposar per l’any vinent, i això vol dir que de retruc tothom –llibreters, impressors, traductors, correctors– ha tingut menys feina. Si, a més, hi afegim la competència inhumana d’Amazon, el panorama és desolador. I tanmateix...
I tanmateix, l’esforç que han fet tots els actors per mantenir la il·lusió és heroic. Des dels vídeos amb recomanacions a les presentacions virtuals, des de les estratègies de venda en llibreries als premis i festivals, el cert és que arribem al final del 2020, veus la qualitat dels títols publicats i gairebé –gairebé– sembla un gran any. Potser aquest punt de lucidesa una mica lampada explicaria que, a última hora, també hi hagi editors que s’aventurin a temptar-nos des de l’excés i la borratxera literària, i convençuts que sempre hi haurà lectors agosarats.
Parlem de moltes pàgines, eh. Les 1.556 de l’edició del ‘Pickwick’ de Charles Dickens, traduït per Josep Carner (Univers): un volum simbòlic, bilingüe, definitiu, amb una sèrie d’apèndixs que apel·len al filòleg recreatiu que molts catalans portem a dins. Les 3.664 pàgines que formen els cinc volums de l’‘Obra completa' del periodista Manuel Chaves Nogales (Asteroide), reivindicació d’una de les veus clau per entendre el periodisme europeu a la primera meitat del segle XX. Les 2.832 pàgines dels dos volums d’entrevistes de ‘The Paris Review’ (Acantilado): un concert de veus literàries que, a més d’obrir-nos camins de lectura, funciona com el millor taller d’escriptura. I al seu costat, de propina, les 967 pàgines del ‘Tirant lo Blanc’ de Joanot Martorell (Proa), adaptat al català actual per Màrius Serra, ens semblaran una novel·la curta, un clàssic viu. Tots ells ens esperen a les llibreries, junt amb les altres novetats, com a testimonis que planten cara a aquest any de merda del 2020.
