Editorial

Experts i solidaris

Més enllà de les restriccions que es puguin anunciar aquest divendres, convé insistir en la necessitat de no abaixar la guàrdia i extremar les precaucions

Es llegeix en minuts

El Periódico

Experts i solidaris

MANU MITRU

Tants mesos d’incertesa ens genera un gran desconcert. Quan veiem la llum al final del túnel amb el començament de les vacunacions, les dades epidemiològiques ens indiquen la imminència de la tercera onada de la pandèmia que si no aconseguim controlar pot ser més letal que les dues anteriors per arribar en ple hivern. Davant aquest panorama, els polítics ens dediquen llargs circumloquis per no mullar-se o per passar la responsabilitat al del costat. I els afectats per les restriccions vociferen, amb tota la raó, per les nefastes conseqüències d’una altra onada de tancament sense ajudes públiques. I els ciutadans hem de prendre decisions. ¿A qui fer cas? Aquest és un dels aspectes que té en compte el crit d’auxili fet públic per eminents metges especialistes dels quatre grans hospitals de Barcelona i d’alguns centres d’assistència primària, en un document que, davant la imminència del Nadal, apel·la a l’«esperit de sacrifici, pensant en el bé comú». Cal escoltar-los i fer-los atenció. Entre el cinisme polític i la protesta justificada, fem cas dels experts i convertim la nostra indignació en una immensa onada de solidaritat amb qui veurà perillar la seva subsistència si complim amb el deure de frenar la mobilitat i la interacció social. Aquest és l’autèntic esperit del Nadal, neixi del sentiment religiós o de la consciència humana.  

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El Nadal no només és un punt de referència important per a les famílies i l’entorn, sinó també un motor per a la recuperació del sector serveis, un dels més afectats per la crisi. Però aquestes celebracions, en el moment que vivim, es presenten també com una bomba de rellotgeria que podria provocar –per la interacció, per la proliferació de trobades, pel seu alt component social– una situació sanitària crítica, que tindria, d’acord amb les anàlisis dels experts, efectes devastadors. Aïllem-nos de la demagògia política, on sigui, i del clam dels afectats per més raó que tinguin. Temps hi haurà per exigir responsabilitats que, en el cas dels més afectats per la debacle, s’haurien de concretar en ajudes efectives i urgents per a situacions evidentment dramàtiques. 

El repte de la societat és, aquests dies, «extremadament important» a causa de la magnitud de l’expansió del virus. No només pels morts diaris, sinó també pel dèficit d’atenció causat en altres malalties, des del càncer als pacients coronaris o mentals. La ciutadania està cansada –l’anomenada fatiga pandèmica– i el panorama econòmic i social és altament preocupant, i ho és també que els serveis sanitaris estan treballant al límit, de la mateixa manera que la immunitat col·lectiva que s’aconseguirà amb la vacunació de la població no arribarà fins a la tardor vinent. Per això és més necessari que mai una crida urgent a la societat. Més enllà de les noves restriccions que puguin anunciar avui les autonomies (sobre la taula hi ha un possible nou tancament dels bars i restaurants, per exemple, una qüestió que provoca un ridícul debat dins el Govern de Catalunya), convé insistir en l’assumpció per part de tothom de la necessitat ineludible de celebrar un altre tipus de Nadal. Ens hi va la vida. I si volem donar una primera mostra d’indignació, donem-la ajudant els qui han de fer sacrificis encara més grans tancant el seu negoci o deixant de donar els seus serveis.