La decisió contra el fiscal general

A partir de la decisió, en tot cas, queda clar que es considera que el delicte pel qual se’l condemna s’aplica en el grau més baix, el que castiga la revelació de dades que l’autoritat a càrrec d’ells hauria de considerar reservades davant el públic; en aquest cas el fet que l’advocat de l’empresari Alberto Gómez Amador, parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, havia ofert que el seu client es declarés culpable d’un delicte fiscal. No ho ha fet, en canvi, en el grau superior que suposa penes de presó per la revelació de secrets personals. Això obre la possibilitat (per ara, només això) que el tribunal hagi considerat, com a acte en què fonamenta la seva condemna, més que els correus la responsabilitat dels quals ha sigut debatuda, la nota difosa per la fiscalia en la qual destapava la proposta d’acord per desmentir la informació falsa sobre que la iniciativa havia partit del ministeri públic, però havia sigut retirada seguint instruccions superiors. Així que és extremadament precipitat argumentar, com s’està fent, que s’ha condemnat el fiscal general sense proves al no haver-se certificat que ell hagués filtrat els correus polèmics.

Entendre la reacció d’un càrrec públic que es va defensar d’una notícia falsa reconegut pels seus propis difusors fent pública una informació que era veraç, i solidaritzar-se amb la postura dels periodistes que s’han negat a delatar les seves fonts, no hauria de conduir a una defensa acrítica de l’actuació de García Ortiz i tancar els ulls al fet que pot haver-se comès una il·legalitat al difondre una informació com les negociacions entre l’advocat defensor d’un acusat i el fiscal per aconseguir una conformitat que rebaixi la possible pena.

De la mateixa manera, és possible analitzar assossegadament la decisió, sense haver d’afegir-se al clamor contra un cop d’Estat judicial, i considerar també que és insostenible considerar com "un espanyol" que "ha vençut l’aparell de l’Estat que ha anat contra ell" un empresari contra qui s’ha obert judici oral per presumptes delictes de frau fiscal, falsedat documental, delicte comptable i integració en organització criminal mentre té pendent una altra investigació per corrupció en els negocis i administració deslleial.

Tant deslegitimar la decisió, i la sentència quan arribi, com posar en perill la dignitat del càrrec de fiscal general a l’haver arribat amb ell a sobre davant l’estrada, com considerar venials possibles delictes fiscals, són actituds que sacsegen la credibilitat de la justícia i que provenen de la polarització i instrumentalització d’aquesta que es troba en l’origen del cas. Una dinàmica autodestructiva (per a les institucions democràtiques) en la qual uns i d’altres van utilitzar ressorts de l’Estat per respondre a les acusacions contra l’entorn íntim del president del Govern central amb la mateixa moneda, i per carregar-se a canvi una autoritat de l’Estat, no només el fiscal general del president del Govern espanyol.