Pros i contres

‘Non bis in idem’

Es llegeix en minuts
‘Non bis in idem’

És difícil superar el grau d’esperpent i cinisme al qual ha aconseguit arribar el Tribunal Suprem. No es pot descartar que superi el llistó però, ara com ara, la decisió de repetir el judici del cas Bateragune va més enllà de tots els límits. Després d’acceptar, fa uns mesos, la decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans i d’anul·lar la sentència que condemnava Arnaldo Otegi i uns quants més per pertinença a organització terrorista, ara el mateix tribunal considera que aquest judici del 2011 s’ha de repetir.

Et pot interesar

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Otegi va estar a la presó durant sis anys i mig per culpa d’una sentència en un judici injust (ho diu el TEDH) i després, quan ja va estar en llibertat, després d’haver complert la condemna, va rebre la compensació (només moral) d’Estrasburg. Ara es podria donar el cas que l’evidència de la mala praxi de la justícia espanyola derivés, en un joc pervers atiat per Vox i la Fiscalia, cap a una nova sentència en què aquesta mateixa justícia tornés a empresonar Otegi per un delicte pel qual ja havia sigut jutjat. Els preceptes jurídics bàsics –‘Non bis in idem’ (‘No dues condemnes pel mateix’)– se’n va en orris quan la pàtria està en perill. O això sembla.