Tremolor de l’instant

S’imposa la proximitat, la veu íntima, la connexió personal i sense intermediaris. S’imposa el xiuxiueig i la immediatesa, el regal fet a cau d’orella. Ho van implantar a través de twitter uns quants poetes (Pedrals, Sales, Gomila, Cabrera), que es van inventar, durant el confinament, el @poetadguardia, versos recitats i penjats a la xarxa. Després, van traspassar la idea al Festival Grec i a Temporada Alta, amb actors, com Joan Carreras o Sílvia Bel, que trucaven a qui havia reclamat els seus serveis per dir poemes des del telèfon. De tu a tu. Una mena de comandes alimentàries (de les que peixen l’ànima) a domicili. Una trucada, uns versos, una veu. La idea va triomfar i ara en surten de noves.

Com la de Meri Yanes, una actriu que també és productora i que, amb la seva parella, David Planas, proposen “Un poema a la porta”. És a dir, la possibilitat d’obsequiar un “delivery” literari, un “take away” d’alexandrins, perquè sigui lliurat en persona a casa de qui hagis triat. Penses quins versos podrien dir, els ho comentes, se’ls preparen i els diuen. A l’antiga. Amb la contundència de la paraula, sense estridències ni lluminàries. Amb la tremolor de l’instant.