Dies decisius per a la UE

Lapossibilitat d’un desenllaç abrupte del ‘brexit’ segueix dempeusfins i tot després queBoris Johnsonhagi acceptat retirar del projecte de llei de comerç interior els articles que facultaven el Govern britànic per restablir una frontera dura entre les dues Irlandas. En realitat, aquesta rectificació no fa més que deixar les coses tal com les van acordar al seu dia elsVint-i-seti elRegne Unit,però subsisteixen les divergències en tres àmbits molt rellevants per a la futura relació comercial. A només tres setmanes que finalitzi el període transitori,semblen encara llunyanes les possibilitats d’un acorden matèria pesquera, les garanties per evitar una competència deslleial de les empreses britàniques i la regulació d’un mecanisme de governança en cas de discrepància futura en l’aplicació de l’acord comercial.

El clima obstinadament rupturista que s’ha apropiat d’un sector del Partit Conservador, disposat a afrontar un ‘brexit’ sense acord i emmarcar la relació comercial amb la Unió Europea en les normes generals de l’Organització Mundial de Comerç, cosa que comportal’establiment d’aranzels i quotes,justifica els mals presagis. Tot i que el destí del gruix de les exportacions britàniques és Europa, la idea dominant és que com menys condicionants regulin el mercat exterior, major serà la capacitat britànica de trobar clients més enllà d’Europa i en condicions avantatjoses.Donald Trumpva alimentar les expectatives en aquest sentit al prometre un gran acord de lliure comerç amb el Regne Unit, però la pròxima arribada deJoe Bidena la Casa Blanca vaticina un canvi de rumb del qual els euròfobs de les illes encara no s’han donat per assabentats, però Johnson sí, i potser per això ha viatjat a Brussel·les.

Al fil de la navalla

En aquesta atmosfera d’urgències al fil de la navalla, la possibilitat que es facin realitat lesexpectatives imminents d’acord amb Hongria i Polònia–per desbloquejar el pressupost europeu sense que la Unió cedeixi en l’exigència de respectar els principis de l’Estat de dret per beneficiar-se del programa de reconstrucció– confereix al Consell Europeu d’aquest dijous i divendres la categoria de transcendental. Si el ‘brexit’ ha tingut un efecte unificador entre els socis europeus, són extremadament divisius els problemes sorgits amb els governs d’extrema dreta de Budapest i Varsòvia, que han ajornat innecessàriament la presa de decisions per a la reactivació de l’economia i han plantejat una vegada més els inconvenients inherents a la famosa regla de la unanimitat. La solució de compromís esbossada –remetre qualsevol discrepància al Tribunal de Justícia de la UE, dilatar qualsevol sanció fins que aquest es pronunciï i per damunt de tot «protegir» l’aplicació del pressupost comunitari–, en principi, evita la sensació de debilitat que hauria transmès qualsevol sortida que pogués transigir amb l’altivesa ultra. I permet no postergar la posada en marxa com abans millor dels plans dissenyats per la Comissió i el Consell Europeu.

Amb tot, en cap cas és acceptable una revisió a la baixa de laqualitat democràtica exigibleals règims de la UE. Com s’ha dit aquests dies, ningú va obligar Hongria i Polònia a ingressar en la UE i des d’aleshores no han canviat les regles i condicions que han de respectar els socis europeus.