Pros i contres

1
Es llegeix en minuts

Manuel Valls continua en la seva línia d’entendre la llengua com un «element inquietant».No el castellà, aquesta llengua no, perquè és d’inclusió i és de tots, sinó el català o el basc, que generen «lògiques sectàries, d’exclusió» estilets de la «ruptura» que pretenen els nacionalismes «que no surten de la crisàlide etnolingüística».La llengua, com un enemic a combatre. Ho va dir en una entrevista a TV5 Monde i ara ha incidit en el mateix.

En el seu imaginari, «les llengües anomenades regionals» tenen dret a viure, això sí, però precisament el quevol és que es mantinguin com a larves, quiescents, inactives, controladesi analitzades com s’analitza i controla un virus en un laboratori. Aquesta idea sobrela llengua com un atemptat contra la unicitatés molt republicana, però ve de lluny, de la monarquia de Francesc I, per exemple, que va imposar el francès al segle XVI, o de Lluís XIV, que va proclamar que «l’ús del català repugna i és contrari a l’honor de la nació francesa».L’amic Macron ho ha ratificat recentment.«Som tots francesos», va dir, «perquè el rei va decidir que tots els que vivien en el seu regne havien de parlar francès». ‘C’est tout’.