’Fakepolitik’: Els polítics tramposos

Els periodistes ens estem convertint en l’escenari de cartró pedra imprescindible perquè la trampa sembli menys trampa

Es llegeix en minuts
’Fakepolitik’: Els polítics tramposos

EUROPA PRESS

Política i trampa semblen dos conceptes indissolubles en els temps que corren. Escrivim sobre les‘fake news’,ens comprometem a combatre-les i ens indignem davant la seva proliferació però, alhora, ens empassem cada dia ració triple de‘fakepolitik’,elevem a categoria de notícia la posada en escena d’una gran mentida servida en petites i variades dosis. Els periodistes ens estem convertint en l’escenari de cartró pedra imprescindible perquè la trampa llueixi, perquè sembli menys trampa.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Aquesta última setmana ens ha deixat dos exemples de ‘fakepolitik’ que no hauríem de passar per alt si volem trobar solució a tant postureig estèril. Dimecres passatl’expresident Quim Torracedia alMuseu d’Història de Catalunya la pancarta que va suposar la seva inhabilitació al capdavant de la Generalitat. Em meravella que algú es pugui considerar tan transcendent per a la història futura, que cregui que 874 dies en el càrrec bé mereixen reservar-se un espai al museu responsable d’explicar qui vam ser a les nostres generacions futures. A saber, el capitell romànic del monestir de Sant Pere de Rodes, el Retaule barroc de la Casa Procura d’Escaladei, la pancarta. La seva egolatria enrojola però la connivència de la directora del museu i del director de l’agència catalana de Patrimoni Cultural m’indignen. Trampejar la Història és si més no pervers.

Un dia abans, la presidenta de laComunitat de Madridni es molestava a dissimular el truc de la seva trampa sanitària. Díaz Ayuso inaugura un hospital sense unitats de cures intensives, sense personal sanitari i... sense portes. El patró és calcat al del’aeroport de Castelló, el nostre davallant també.

Et pot interesar

És preocupant que la pregunta incòmoda anés a càrrec dePablo Casado,que juga al mateix equip. Em costa entendre què vam anar a fer exactament els periodistes sinó a preguntar. La hibernació del nostre sentit crític està resultant ser abonament ‘premium’ per a la ‘fakepolitik’. 

«Trampa endavant: d’altres que plorin mentre jo vaig cantant». El refranyer, sempre savi.

Temes:

Fake news