ECONOMIA DE L’ATENCIÓ
Tecnologia persuasiva
En l’escenari digital no només es pretén modificar les nostres opinions, sinó sobretot aconseguir la nostra atenció
NeoMotor renueva y amplía sus redes sociales
Parlar de tecnologia i persuasió pot desconcertar a primera vista. No obstant, aquest binomi ha pres protagonisme en els últims anys. A més, el documental ‘El dilema de las redes sociales’ (Netflix) li ha donat més divulgació. De fet, aquesta tècnica s’ha convertit en la manera de procedir de les grans empreses tecnològiques. La seva importància és creixent i requereix una anàlisi més exhaustiva. Aquest terme neix a la Universitat de Stanford de la mà de Brian Jeffrey Fogg. Aquest investigador nord-americà va començar a analitzar els ordinadors com a tecnologies persuasives a finals dels anys 1990. Els seus estudis van derivar en un concepte que es coneix com a ‘captologia’. Aquest terme respon a un acrònim en llengua anglesa: ‘computers as persuasive technologies’. El 2003, Fogg va publicar el primer llibre sobre aquesta temàtica, ‘Persuasive technology: Using computers to change what we think and do’. Aquesta obra va proporcionar una base per a l’estudi dels ordinadors com a tecnologies persuasives. Hi analitza les implicacions de la macrosuasió i la microsuasió, termes que utilitza per definir i descriure la intenció persuasiva d’un producte, proporcionant-ne exemples a la web, en videojocs i altres productes de ‘software’. Per estudiar en profunditat aquesta temàtica, va fundar també el Laboratori de Tecnologia Persuasiva de Stanford.
Aquesta àrea d’investigació explora l’àmbit superposat entre la persuasió en general (influència, motivació, canvi de comportament, etc.) i la tecnologia informàtica. Això inclou el disseny, la investigació i l’anàlisi de programes de productes informàtics interactius (web, ‘software’ d’escriptori, dispositius especialitzats, etc.) creats per tal de canviar les actituds o comportaments de les persones. Alguns dels graduats de Stanford que es van matricular en aquestes assignatures estan treballant en moltes de les empreses i ‘start-ups’ tecnològiques a Silicon Valley. Han aplicat aquests ensenyaments i les han convertit en pràctiques habituals d’aquesta indústria. Això s’explica molt bé al documental de Netflix, on alguns dels seus protagonistes indiquen com es passa de la teoria a la pràctica.
Aquest ús de la persuasió per la indústria tecnològica és la norma habitual. Han aplicat als seus dispositius aquestes tècniques de recompensa variable o aleatòria, que ens mantenen fàcilment enganxats a consultar-los en tot moment. Aquestes aplicacions responen a les troballes d’alguns psicòlegs com Skinner i Sapolsky que van estudiar els efectes de la repetició en la conducta i la rellevància de la dopamina.
Amb el telèfon mòbil hem après que sempre podem trobar alguna cosa interessant en aquest dispositiu. La indústria ho sap i cada consulta resulta en una recompensa de diferent tipus: una notificació d’una xarxa social o de mitjà de comunicació, o bé un missatge de correu electrònic o de WhatsApp, entre d’altres.
Aquest sistema de recompenses s’aplica en tot l’ecosistema tecnològic, així com tècniques de gamificació que aconsegueixen que ens mantinguem enganxats als dispositius, en especial al telèfon mòbil i a la videoconsola. Això genera alguns comportaments d’addicció, que ha comportat la necessitat d’una especialitat que es denomina ‘psicologia digital’.
Influir en el comportament
Aquesta realitat tecnològica situa en el centre un concepte clàssic com la persuasió, un terme que es vincula a la influència. El seu objectiu és intentar influir en les creences, actituds, intencions, motivacions o comportaments d’una persona. El seu camp d’aplicació és molt ampli i de llarga trajectòria. Habitualment, es pensa en la persuasió vinculada a àmbits com la publicitat i la comunicació política. Hi ha altres sectors on també s’està convertint en una eina essencial, tant en els negocis com en la justícia o l’àmbit científic. De fet, alguns experts indiquen que la persuasió forma part de qualsevol tipus de comunicació independentment de la seva temàtica. El que està clar és que la persuasió continua tenint un paper central a l’escenari digital i que la tecnologia la incorpora com un element més per aconseguir com més atenció millor dels seus usuaris. En definitiva, encara més protagonisme al que es coneix com l’economia de l’atenció.
