A favor dels embussos

M’agraden els embussos. Perquè un cotxe que no avança és un cotxe per fi limitat, al qual se l’ofega degudament i se’l deixa sense espai en favor del vianant, la bicicleta i el transport públic. M’agrada que es treguin carrils, com el que ja està desapareixent del carrer d’Aragó: perquè hi hagi més voreres, més gent, més patinets. M’agrada que es tallin carrers, com aquest meravellós Gran de Gràcia els caps de setmana, reconquistat per a la gent, les botigues, la vida. M’encanten les injuriades ‘superilles’ (com la de Sant Antoni, presa pels escaquistes), perquè allà on hi havia fum i soroll ara hi haurà nens, famílies i barri en una nova i necessària convivència. M’agrada que Barcelona sigui un referent internacional en mobilitat i que fins i tot ‘The Times’ reconegui el que aquí costa tant d’admetre: que la nostra ciutat és un «exemple» del que haurien de fer moltes d’altres al món. Estic orgullós de viure en un lloc en el qual, amb tots els defectes que vulguin, sorgeixen idees pioneres per fer de la ciutat un lloc en el qual repensar la nostra manera de transportar-nos i de conviure els uns amb els altres.

I ja se sap que quan hi ha canvis, hi ha emprenyats: els que viuen del cotxe i de la seva economia, els que no són de Barcelona i només venen a visitar-la, els que no perdonen a Colau que no proclami la independència cada dia o els que no suporten que sigui sensible amb els presos, la llista és llarga i en realitat, tediosa: perquè per a alguns és igual el que faci l’ajuntament, estarà sempre malament fins que no governin els de la seva corda. Però per molt que s’irritin, Barcelona avui té un pla: transformar-se en un lloc més cívic i ecològic, un procés irreversible, amb o sense rebequeries, que faran totes les grans ciutats del món. Alguns agraïm en silenci cada nou carril bici, cada pam guanyat per als que caminem, cada nova estació de Bicing, cada tall de trànsit, cada metre quadrat reduït per al motor i guanyat per als pulmons. Potser no som ni els que més cridem ni els que més tuits posem, però som molts. I cada vegada som més.