Anàlisi

Treball líquid

Els algoritmes que hi ha darrere de les plataformes digitals indueixen a l'autoexplotació

Es llegeix en minuts
Treball líquid

FERRAN NADEU

Desenes d’homes, i alguna dona, mentre esperen al costat de les seves bicicletes equipades amb caixes transportadores que un complex algoritme els assigni un encàrrec. És la nova forma de precarietat. Les sentències judicials d’Amazon  Glovo, que obliguen a reconèixer com a treballadors propis les persones intermediàries, al costat de la tràgica mort d’un repartidor utilitzant el compte d’un altre treballador, són indicadors que el debat i la proposta sobre la ‘llei rider’ que està preparant el Govern és pertinent.

Les plataformes digitals i les noves tecnologies estan desconstruint, redissenyant i reconfigurant tant el contingut dels treballs com les relacions laborals a una velocitat de vertigen. Canvis que d’entrada semblen positius, però que generen conseqüències socials negatives i acaben requerint intervenció.

Un exemple recent va ser el descobriment de la potencialitat del teletreball. Va ser esperançador comprovar que certes activitats podien continuar amb relativa normalitat, i l’estalvi dels desplaçaments va generar una sensació d’increment de la productivitat. A mesura que van passar els mesos, el cansament de les pantalles, el deteriorament dels límits entre treball professional i temps privat, i l’allargament de les jornades laborals, van mostrar una altra cara. I, per això, una regulació va ser necessària.

Amb l’economia col·laborativa o les plataformes digitals està passant el mateix. Una etapa d’enamorament inicial en què, de sobte, s’obren noves oportunitats per a persones treballadores: facilitat d’accés, flexibilitat i més autonomia. Després, a mesura que s’allarga aquesta relació laboral, la constatació d’efectes secundaris imprevistos.

Notícies relacionades

Un dels punts més foscos són els algoritmes que hi ha darrere d’aquestes plataformes i que actuen com un departament de recursos humans, però sense humans, modelant el seu comportament laboral a través de tècniques d’intel·ligència artificial. Les fórmules busquen la màxima productivitat amb els mínims recursos econòmics, sense necessitat d’incorporar les condicions intrínseques a l’ésser humà o el benestar de la societat. Aquestes empreses premien les persones que estan disponibles per fer els torns més durs, donant-los punts per poder accedir després a més comandes. Aquest tipus d’incentius indueixen a l’autoexplotació, degradant la qualitat dels treballs.

És per això que existeixen organitzacions científiques, com la Data-Pop Alliance o FAT/ML, que aposten per una intel·ligència artificial que col·labori en el progrés social, evitant algoritmes esbiaixats per incentius que no contemplin la condició humana i el benestar col·lectiu. Aquestes organitzacions adverteixen que un ús incorrecte d’aquests algoritmes pot disminuir la capacitat d’elecció dels éssers humans, i fins i tot retallar drets bàsics. La seva proposta: que aquestes complexes formulacions incorporin valors universals com la justícia, la transparència, la responsabilitat, la confiança, la sostenibilitat, la veracitat i l’honestedat. Els algoritmes no són neutres, i algú ha de fer-se responsable dels efectes que generen.

Temes:

Ocupació