Un novembre normal

És gairebé com abans. Un novembre del Raval, sense turistes. L’hotel de la Rambla és buit com sempre al novembre, només que ara l’han tapiat i no es veu una ànima. El cobreix una malla metàl·lica. Les habitacions tenen forma de formatget. De dia sembla un ratllador. Però de nit, a l’estiu, quan encenen els llums, veus els guiris fins a la pròstata i és més divertit que la tele. Ara no queda ningú dins, ni de dia ni de nit. 

Així que acabes encenent la tele. Uns funcionaris del jutjat intenten fer fora una família de casa seva. Venen amb la policia. Altres funcionaris, de la unitat antidesnonaments de l’ajuntament, intenten impedir-ho. Un enrenou normal de diumenge a la nit a la porta d’una escala normal, amb un munt de mobles normals, bosses de roba i maletes normals a la vorera. Els funcionaris d’un i altre bàndol els paguem entre tots, amb fons públics. Les veïnes, organitzades amb la PAH, es revolten. Els nens estan rígids, amb els ulls com plats. Pot ser que la família es quedi uns dies més a la casa, que en realitat no és seva, és d’un fons d’inversió. O pot ser que els facin fora. Que els llancin al carrer. L’eufemisme judicial de desnonament és ‘llançament’. Caldrà ficar-los en una pensió perquè ja refresca, alguna cosa cal fer i les criatures demà tenen col·le. La pensió també la paguem entre tots. Però que dolents els okupes que es fiquen a casa teva quan baixes les escombraries, adverteix el telenotícies. Després anuncia que les borses, les de valors, han arribat a màxims històrics. Bé pels fons d’inversió immobiliaris. Es deuen estar fregant les mans amb les elèctriques, l’aigua, el gas, les de telefonia, les farmacèutiques, els supermercats, les ‘online’ i la banca. Els toca el rebre als treballadors, als estudiants, als vells, als migrants, a les persones amb algun grau de dependència, als autònoms, al comerç local i, com sempre i molt, a les dones. És normal.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

El mes passat es ‘va llançar’ 246 persones a Ciutat Vella. Les pautes sobre desnonaments de l’ONU, 2007, diuen en el seu article 45: Els desnonaments no s’executaran en forma que violin la dignitat ni els drets humans, els drets a la vida ni la seguretat dels afectats. Els estats han de prendre mesures per assegurar que les dones no es vegin subjectes a violència de gènere ni discriminació en el curs del llançament, i que els drets humans dels nens siguin protegits. L’article 49 especifica: No han de tenir lloc en cas d’inclemències del temps, ni a la nit, ni en dies festius, ni abans ni durant els exàmens escolars. El 54 avisa que per a la protecció de la salut de tota la població s’ha de garantir la prevenció de malalties contagioses o infeccioses. 

La tele és un ensopiment. S’ha de baixar a tirar les esocmbraries. Provisió de valor. El carrer sembla normal però és una il·lusió. Se t’oblidava que hi ha una pandèmia contagiosa i infecciosa i t’has deixat la mascareta. Com és normal en el Monopoly, tornes a la casella de sortida.