2
Es llegeix en minuts
zentauroepp48368915 barcelona 28 05 2019  sociedad repartidores de glovo deliver190606200030

zentauroepp48368915 barcelona 28 05 2019 sociedad repartidores de glovo deliver190606200030 / Ferran Nadeu

Les negociacions per a una nova llei de treball per a les plataformes digitals semblen endinsar-se en la fase final. El camí no ha sigut fàcil. La patronal reconeix divisions internes i dificultats per trobar punts de trobada. En la recerca d’un acord i amb un punt de demagògia, Treball ha focalitzat el text en els repartidors buscant la millora de les seves condicions laborals. Un sector marcat per la desregulació i alguns abusos als treballadors. Amb la irrupció de l’economia digital, les plataformes han basat el seu model d’èxit en una relació laboral consolidada en treballadors autònoms sense trobar la manera que tinguin accés als drets dels assalariats. El conflicte entre els sindicats i les plataformes es dirimeix en tribunals de tot el món i les lleis tenen una acomodació diversa.

Tant a França com a Alemanya han sabut trobar una via de protecció per als ‘riders’ autònoms. No és aquest el cas de la Gran Bretanya, on una sentència del Tribunal Superior de Londres sobre els repartidors de Deliveroo no va reconèixer la relació laboral dels treballadors amb l’empresa i, de facto, els va negar l’accés a garanties laborals com el salari mínim, ingressos durant la baixa per malaltia, vacances pagades o la contribució al fons de pensions. A Itàlia està pendent d’acabar-se la negociació d’una nova llei de protecció. I, al contrari, els EUA es poden endinsar en una via de recessió. A Califòrnia s’ha creat una tercera categoria amb menys drets per als conductors d’Uber i Lyft. L’amenaça és que pugui provocar una llei similar a escala federal.

El setembre passat, el Tribunal Suprem va clavar una clatellada a les plataformes de repartiment de menjar a domicili. En una anàlisi de la relació entre Glovo i els seus repartidors va sentenciar que l’empresa no era una simple mitjancera i que entre ells hi havia una relació de naturalesa laboral. La veritat és que la desregulació no és exclusiva de la relació amb els ‘riders’ ni els falsos autònoms són una realitat que afecti només el sector de les plataformes. Trobar noves fórmules de relacions laborals que recolzin l’economia digital i, alhora, protegeixin els drets dels treballadors és una necessitat inqüestionable. Els nous models de negoci no poden esquivar els drets generals dels treballadors ni poden consolidar el seu èxit en pràctiques que es puguin confondre amb velles formes d’explotació. Si hi ha un acord, és possible que la nova llei comenci a regular noves activitats com la dels ‘riders’, però falta molt per fer amb els autònoms en altres molts sectors.