DUES MIRADES
La treva
Més enllà de les ansietats i les depressions profundes, allà on la llosa és més pesant és en aquest estat que algú ha definit com «tristesa Covid-19»
La depressió és un trastorn que pot afectar el 10,5% de la població al llarg de la seva vida.
EL PERIODICO publicava un reportatge sobre com afectava la pandèmia a la salut mental. Les xifres, essent concloents, demolidores, no reflecteixen una realitat soterrada, molt més dramàtica encara. Més enllà de les ansietats i les depressions profundes, de la por a una incertesa més desafiant que mai, potser allà on la llosa és més pesant, allà on reposa l’evidència d’una roca espessa i consistent, és en aquest estat que algú ha definit com «tristesa Covid-19», una afecció dispersa i diluïda, que té com a símptomes la desafecció de la vida social, l’acomodació discreta i silent a la cova, el rebuig –malgrat totes les sirenes que canten a l’optimisme– a tot el que signifiqui enlluernament per una passió.
Fa 100 anys, més o menys, Carner va escriure un sonet que m’ensenya l’amic Subirana. Es diu ‘Treva’, i parla de la il·lusió com d’una «futura carcellera». La veu del poeta es deslliura de «les rampoines del desfici»; és aquesta treva qui escampa «la poca cendra del desig». Els vells mestres ho van dir fa temps. El seu missatge ressona en aquest present ombrívol. En la batalla de cada dia, hi ha treves on la tristesa senyoreja, la manca de delit.
