Editorial

Arbitrarietat sota la 'llei mordassa'

La llei de seguretat ciutadana no pot emparar actuacions policials arbitràries i sancionar qui expressi el seu rebuig a aquestes actuacions

Es llegeix en minuts

El Periódico

Arbitrarietat sota la 'llei mordassa'

Des de la seva aprovació l’any 2015, la llei de seguretat ciutadana impulsada pel Govern de Mariano Rajoy, coneguda com la ‘llei mordassa’, ha sigut contestada pels moviments socials que hi veien un instrument per obstaculitzar les seves mobilitzacions i les associacions de periodistes que l’han considerat un obstacle per a l’exercici de la llibertat d’informació. Qüestionada pel Defensor del Poble i recorreguda per 114 diputats, no obstant, el Tribunal Constitucional ha dictaminat la seva constitucionalitat, amb una excepció, la prohibició de gravar o fotografiar sense permís policies identificats com a tals en l’exercici de les seves funcions, que ha considerat incompatible amb el dret a la llibertat d’informació. No obstant, esgotat així el recorregut judicial, la via parlamentària ha entrat en el compte enrere de la seva reforma després que el mes de setembre passat s’admetés a tràmit la iniciativa impulsada pel PNB i recollida en els acords entre el PSOE i Podem. Tot i que l’agenda legislativa hagi quedat condicionada per la pandèmia i la prioritària tramitació dels Pressupostos, igual com altres reformes incloses entre els compromisos prepandèmics del Govern de Sánchez, com la reforma de la llei d’educació, ha arribat ja el moment d’abordar-la.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Mentre els sindicats policials defensen que la llei ofereix un marc clar per a la seva actuació i resulta necessària per regular de forma clara l’exercici de drets com el de manifestació, EL PERIÓDICO recull avui un bon nombre d’exemples que il·lustren un dels seus aspectes més qüestionables, aclarit ja el que la convertia de forma més evident en instrument d’opacitat informativa. Es tracta de la facilitat amb la qual l’acusació de resistència a l’autoritat, per la via administrativa i amb la presumpció de veracitat de les forces de seguretat com a blindatge, potser permeti substanciar sense el pes –també sense les garanties– d’un procediment penal incidents entre ciutadans i policies, però en massa ocasions pot convertir-se en un simple recurs per facilitar sense cap control actuacions impunement arbitràries i autoritàries, i sancionar qui simplement expressi el seu desacord amb aquestes actuacions.