Editorial

La frustrada fusió del BBVA i el Sabadell

La trajectòria de l'entitat catalana al servei de les empreses mereix un vot de confiança en aquest moment, però urgeix una alternativa

Es llegeix en minuts

El Periódico

La frustrada fusió del BBVA i el Sabadell

FERRAN SENDRA

Al final no hi ha hagut acord. El BBVA i el Banc Sabadell van anunciar aquest divendres la ruptura de les negociacions per a una fusió, gairebé dues setmanes després de confirmar un acostament que era ben vist pel Govern i el Banc d’Espanya i anava en la línia desitjada pel Banc Central Europeu (BCE), partidari d’una consolidació bancària perquè sorgeixin entitats més fortes. La fusió del BBVA i el Sabadell donava lloc al segon banc més gran d’Espanya, després del resultant de la suma de CaixaBank i Bankia.

Una de les raons que s’hagi frustrat l’operació és la discrepància sobre el preu. L’entitat que presideix Josep Oliu considerava insuficient l’oferta del BBVA per les accions del Sabadell (per sota de la prima del 30% que esperava obtenir) i considera que no li surt a compte, amb aquesta valoració, unir el seu camí al del banc d’origen basc. És obvi que si una de les dues parts no veu clares les condicions de l’acord, o no obté el resultat esperat, està en el seu dret a aixecar-se de la taula. En aquest sentit, el Sabadell ha de vetllar pels seus interessos i prendre les decisions que consideri més correctes. El repte és com encararà a partir d’ara el futur, després d’haver tancat la porta al BBVA, almenys temporalment. Una opció inevitable és l’ajust de costos. El preacord per a la sortida voluntària de 1.800 empleats s’inclouria dins d’aquesta estratègia. Una altra opció és la de vendre part del seu negoci, i aquí té molts números la filial britànica TSB (una adquisició problemàtica).

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

En els últims anys, el Sabadell s’ha vist submergit, com la resta d’entitats financeres, en un escenari convuls que l’ha portat a compres diverses, amb bons resultats a excepció del TSB. Pretendre seguir en solitari, quan el regulador busca la consolidació bancària, és un camí ple d’incògnites.  La solució que s’adopti hauria de buscar el millor per als accionistes, empleats i clients. En l’horitzó hi ha el risc, evitable, d’una compra forçada. La borsa va castigar els títols del Sabadell amb una caiguda del 13,58% (el BBVA va pujar el 4,99%). La trajectòria històrica del Banc Sabadell al servei de les empreses a Catalunya mereix un vot de confiança, però el temps no és infinit.