La tramitació dels Pressupostos

ERC, contra la llibertat

L'esmena als Pressupostos que pretén imposar als madrilenys el pagament de l'impost de patrimoni és una amenaça contra la capacitat normativa i competencial de totes les comunitats autònomes

3
Es llegeix en minuts
El portavoz de ERC en el Congreso, Gabriel Rufián, interviene en el Congreso de los Diputados durante la segunda jornada del debate de los Presupuestos Generales para 2021, en Madrid (España), a 12 de noviembre de 2020. El Gobierno de coalición afronta desde ayer el primer examen parlamentario de su proyecto de PGE 2021, y lo hace con la tranquilidad de una mayoría más amplia que la de la investidura del presidente del Gobierno. La votación del proyecto se lleva a cabo hoy.

El portavoz de ERC en el Congreso, Gabriel Rufián, interviene en el Congreso de los Diputados durante la segunda jornada del debate de los Presupuestos Generales para 2021, en Madrid (España), a 12 de noviembre de 2020. El Gobierno de coalición afronta desde ayer el primer examen parlamentario de su proyecto de PGE 2021, y lo hace con la tranquilidad de una mayoría más amplia que la de la investidura del presidente del Gobierno. La votación del proyecto se lleva a cabo hoy. / EUROPA PRESS/E. Parra. POOL (Europa Press)

ERC ha aprofitat la tramitació parlamentària dels Pressupostos Generals de l’Estat del 2021 per presentar una esmena que pretén imposar als madrilenys el pagament d’un tribut, patrimoni, la competència del qual correspon a les comunitats autònomes i que, des de fa anys, no hi ha a la nostra regió al gaudir d’una bonificació del 100%. El text en qüestió atribueix noves competències al Govern perquè estableixi un tipus mínim de l’impost de patrimoni en el conjunt del país mitjançant la creació d’una nova quota estatal, a més de donar-li a l’Estat la seva gestió, liquidació i inspecció, que fins ara tenen les comunitats autònomes.

Es tracta d’un atac directe contra la política d’impostos baixos de la Comunitat de Madrid, ja que no afectaria la resta d’autonomies, que o bé tenen una tributació idèntica a l’Estat o en altres casos, com a Catalunya, fins i tot superior. Però, igualment, suposa una amenaça molt rellevant contra la capacitat normativa i competencial de totes les comunitats autònomes de règim comú, inèdita fins ara. I és que, després de la pujada de patrimoni, darrere vindran, com a mínim, successions i donacions, impostos que també han sigut cedits completament als governs regionals.

Només el sectarisme ideològic pot explicar que siguin els independentistes d’ERC que propugnin la recentralització d’un impost autonòmic, protagonitzant així la que seria la primera reversió competencial cap a l’Estat de la democràcia. Els mateixos que demanden més autonomia a tots els nivells, fins al punt d’exigir una república independent que no té cabuda al marc legal, volen acabar amb l’escàs marge fiscal que ostenten les comunitats autònomes, atorgant al Govern de la nació noves competències que, ara com ara, no només no té, sinó que serien obertament inconstitucionals.

L’objectiu d’ERC, en connivència amb PSOE i Podem, no és altre que obligar els madrilenys a tenir el seu particular model d’impostos alts, valent-se de la força de l’Estat central, per evitar que els catalans facin comparacions que resultarien molt lesives per als seus interessos electorals. No en va, més enllà de l’espoli que suposa patrimoni, un impost que ja ha sigut eliminat a tots els països de la UE, els tipus marginals que aplica Catalunya en el tram autonòmic de l’IRPF  són molt més alts que a Madrid. I el mateix passa en l’impost de successions.

En lloc d’exigir pujades d’impostos allà on no governen, potser haurien d’acceptar que funcionen millor les coses amb impostos baixos, com ha fet la Comunitat de Madrid en els últims 16 anys. D’aquesta manera, un treballador català amb una renda bruta de 20.000 euros passaria de pagar 2.511 euros en IRPF a 2.269, gairebé un 11% menys; en successions, la factura baixaria de 4.127 euros a tan sols 295, un 93% menys, per a una herència de 200.000 euros.

Notícies relacionades

Catalunya és, juntament amb Madrid, el gran motor productiu del país, però el seu creixement milloraria si als catalans els deixessin tenir més llibertat econòmica, seguretat jurídica i impostos baixos, que és la recepta que aplica el Govern d’Isabel Díaz Ayuso per liderar la creació d’ocupació i riquesa, a nivell nacional, sent, a més, la regió més solidària d’Espanya.

Unes fites que, a diferència del que solen dir alguns, no tenen a veure gens amb un suposat ‘efecte capitalitat’ que, en realitat, no existeix. Ser la capital d’un país no garanteix, en cap cas, cap nivell de riquesa per se. Madrid és capital des del 1561, però durant llarg temps va créixer per sota de la mitjana de Catalunya, que, històricament, ha encapçalat l’economia del país. El fet que avui sigui la regió amb més PIB d’Espanya respon a una política molt concreta, d’impostos baixos. Però aquesta política fiscal no és exclusiva de Madrid, ja que totes les comunitats autònomes de règim comú comparteixen idèntiques competències. Igual com els partits que governen Catalunya són molt lliures d’apujar impostos, Madrid té tot el dret del món a mantenir-los baixos i així ho continuarem defensant.