La Covid i la salut mental

Les conseqüències, a mitjà i llarg termini, de la Covid-19 encara estan per definir i valorar científicament. S’estenen des de les seqüeles físiques d’índole molt diversa, algunes de les quals de moment només s’intueixen, a les psíquiques, un terreny ara com ara desconegut però que ja comença a crear inquietud en la comunitat científica. A hores d’ara, es calcula que un 30% de la població pateix algun trastorn mental, mentre que un 60% de les visites als CAP responen a aquesta problemàtica, un 20% més que en una situació normal. La Federació de Salut Mental de Catalunya considera que la depressió s’ha triplicat aquest any i que l’ansietat s’ha multiplicat per quatre.

Com ja passava abans de la pandèmia, la salut mental segueix sent la germana pobra del sistema; en el cas que ens ocupa, una espècie de danys col·laterals que passen a segon pla davant la urgència de solucionar les immediates necessitats hospitalàries. No obstant, s’entreveu un escenari descoratjador que té múltiples variants. Tant es tracta de l’agreujament de malalties mentals anteriors com de la proliferació de nous desequilibris emocionals, a causa de l’aïllament i el confinament, la pèrdua d’éssers estimats, la negació de perspectives de futur i  la presència inquietant de la incertesa en les nostres vides.

L’ansietat  respon a una por generalitzada a un futur incert i a un augment de les fòbies relacionades amb la presència de l’altre, mentre que la depressió té relació amb la falta de perspectiva per dibuixar un escenari optimista. A més, els experts tenen en compte que no es tracta només de les conseqüències d’una fragilitat ocasional, sinó que entra en joc l’estrès a llarg termini o l’anomenada ‘fatiga pandèmica’, que ha anat augmentant a mesura que s’ha instal·lat la perspectiva d’un túnel de llarg recorregut. A les malalties amb més literatura científica s’afegeix el que ha vingut a dir-se la ‘tristesa Covid-19’, sense estricta definició clínica, però que afecta una gran part de la societat, amb malestars reactius davant una situació d’incertesa continuada. 

L’alteració de la salut mental afecta qualsevol tipus de segment poblacional, però té més incidència en qui pateix de manera directa l’impacte de la pandèmia, des dels sanitaris a la tercera edat, des dels que han perdut el seu lloc de treball fins als que veuen perillar l’estabilitat familiar per la crisi econòmica, passant pels menors i adolescents que ja que pateixen trastorns emocionals, de conducta alimentària o hiperactivitat. 

No vivim un parèntesi en les nostres vides sinó que es tracta d’un període disruptiu de llarga durada que farà efecte en la nostra consciència, individual i col·lectiva. Afrontar la realitat sense embuts i buscar recolzament emocional és una manera de fer-hi front. Sense oblidar la importància que té que, més enllà de la gestió dels nostres sentiments, les molt reals incerteses es puguin començar a aclarir. I que no se’n creïn d’altres amb improvisacions i missatges contradictoris i desconcertants per part dels que han d’administrar una crisi de tant calat.