Que ser Govern no surti tan car

I és que el duel a petons que lliuren els comuns i ERC per l’espai de l’esquerra està de fons en l’estrambòtica decisió de Pablo Iglesias de sortir una estoneta de la coalició per esmenar, en aliança amb els republicans i Bildu, els comptes que Unides Podem havia pactat prèviament amb Hisenda. ¡Fins i tot van organitzar un acte de presentació, amb cop de colze de complicitat inclòs del president i el vicepresident! Aquesta foto, forçada aquell dia perquè veiéssim amb els nostres propis ulls que aquests Pressupostos són molt de Pablo Iglesias, és absolutament contradictòria amb la de dimarts, en la qual el partit del Govern es coalitza amb l’oposició, perquè comprenguin els catalans que els comuns continuen sent tan reivindicatius en matèria de desnonaments com quan no tenien responsabilitats de govern. 

Potser per comprendre tal exercici de desdoblament, Govern i oposició tot en un, cal mirar una mica més enrere i recordar com de desastroses van ser les gallegues i basques per a les marques de Podem i potser això expliqui que Pablo Iglesias intenti espantar amb escarafalls el fantasma que ser Govern els surt car a les urnes. Aquesta va ser una de les lectures de l’estiu: Galícia en Comú va quedar fora del Parlament autonòmic i Elkarrekin Podem es va desplomar. Iglesias necessita un bon resultat dels comuns i, de moment, no està disposat que Gabriel Rufián entregui en solitari als catalans el trofeu del braç tort del PSOE.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

En els quarters morats hauran de pensar que una cosa és anar de la mà d’ERC al Congrés per consolidar el bloc d’esquerres i una altra fer-li la campanya a Catalunya, sense mesurar del tot el desgast que això pot ocasionar en la confiança entre socis (perquè estava en marxa una negociació interna) i sense pensar en el deteriorament de la credibilitat d’Unides Podem com a partit de govern. Per no entrar, clar, en el mal que fan al PSOE gesticulacions d’Iglesias, com ha ocorregut amb Bildu. 

El que cal veure és com prova a Pablo Iglesias l’estabilitat de la legislatura i si, una vegada que passin les catalanes, es projectarà cap al 2023 amb una estratègia a llarg termini, sense haver de sobreactuar per gairebé tot en el regat en curt. Si demostraran PSOE i Unides Podem amb fets això que hi ha govern per a estona o la coalició sobreviurà exposada a una permanent tensió electoral. Per cert, que d’això els catalans en tenen certa experiència.