1
Es llegeix en minuts
Varios inmigrantes hacen cola en el Muelle de Arguineguín, en Gran Canaria, Canarias (España), a 18 de noviembre de 2020. Más de 2.300 migrantes permanecen hacinados en este muelle tras pernoctar en el campamento que se instaló el pasado mes de agosto en el recinto portuario.

Varios inmigrantes hacen cola en el Muelle de Arguineguín, en Gran Canaria, Canarias (España), a 18 de noviembre de 2020. Más de 2.300 migrantes permanecen hacinados en este muelle tras pernoctar en el campamento que se instaló el pasado mes de agosto en el recinto portuario. / Europa Press (Europa Press)

La incessant arribada en els últims mesos de ‘cayucos’ i pasteres a les Canàries està provocant un drama humanitari de gran magnitud a les illes i posant en evidència la precària gestió migratòria del Govern central, a més d’una profunda descoordinació entre els diferents ministeris amb competències en aquest assumpte, cosa que limita encara més la capacitat de resposta a l’allau de migrants. Des de gener han arribat prop de 17.000 persones des de les costes africanes a una comunitat on no hi ha prou capacitat per allotjar-les, fet que ha provocat que moltes es mantinguin amuntegades en llocs com el moll d’Arguineguín, a Gran Canària, on s’apinyen més de 2.000 migrants, en condicions infrahumanes i sobrepassant amb escreix les 72 hores que, segons la llei, poden estar sota custòdia policial. Es tracta, per tant, d’una crisi d’arribada, per una ruta que es mantenia pràcticament inactiva des de fa una dècada, però també d’un problema d’evident incapacitat per gestionar-la.

En els últims dies, després del lamentable episodi del trasllat policial de més de 200 migrants de la dàrsena d’Arguineguín, sense tenir ni tan sols un allotjament previst per a ells, el Ministeri de Defensa ha facilitat cinc instal·lacions militars on aixecar campaments provisionals per acollir els milers de magribins i subsaharians que s’amunteguen a les illes. És una solució que permetrà alleujar temporalment aquesta dramàtica situació i garantir als migrants el tracte humanitari més bàsic. Però la crisi migratòria canària necessita altres actuacions, també immediates, com és acabar amb la descoordinació interministerial, i la del Govern central amb l’Executiu autonòmic, per abordar, tot i que sigui ja de manera tardana, una problemàtica que no es resol només amb l’establiment de campaments.

En ocasions anteriors s’ha aconseguit alleugerir la pressió migratòria establint sòlids convenis de cooperació amb els països d’origen i de trànsit. Els ministres d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i d’Exteriors, Arancha González Laya, miren també de fer-ho ara. Pot ser una sortida. Però és urgent assolir-la. Fins al moment, el Govern s’ha resistit a traslladar els que van arribar per mar a les Canàries a centres d’acolliment de la Península per evitar l’efecte crida. Però al no fer-ho, concentra al territori insular un potencial conflicte, que pot esdevenir una situació com les que ja s’han viscut a Lesbos o Lampedusa.