Comprar o donar, tot és col·laborar

Fa dies que ja estan posats els llums de Nadal. Com cada any, comerciants i Ajuntament omplen els nostres carrers d’il·luminació per crear aquest ambient procliu als passejos i les compres. Els llums ja lluen al barri malgrat que aquests comerços estan semitancats, amb limitacions d’aforament o horari, i moltes de les persones que atenien allà estan en ertos a l’espera de poder tornar a treballar.

On més es nota és al carrer Gran, on els lloguers són més elevats i les grans cadenes tanquen negocis sense pensar-s’ho. Els petits intenten resistir. Ho fan posant més esperança que comptabilitat, més il·lusió pel que podia haver sigut que fiabilitat del que serà. Inventen propostes, animen la seva clientela a Instagram i els seus aparadors i s’esforcen per recordar que segueixen aquí.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Aquesta setmana, sense anar més lluny, la bona gent de diversos comerços del barri s’ajuntava per fer un sorteig maquíssim: cada guanyadora (han sigut dues dones) podria gastar 25 euros a cada una de les sis botigues participants. Així, a Mina Mina, la meva botiga favorita de la plaça de la Virreina, on trobo les teles més precioses i l’atenció més formidable del meu univers ‘costuril’, se li sumaven els veïns de Bateau Lune i les seves joguines escollides amb carinyo, la floristeria de Puigmartí o els artistes del Diluvi Universal, entre d’altres. Comerços de proximitat fent xarxa per compartir clientela i animar una mica l’ambient.

On no hi haurà moviment aquest any és en el Gran Recapte, que recull només donacions virtuals al llarg d’aquesta setmana. La recollida física no es considera segura perquè es concentrarien més persones a les portes dels supermercats, tot i que fa anys que tinc sentiments enfrontats sobre la falsa percepció d’alleujament que dona «ajudar» una vegada l’any. El que tinc clar és que de formes d’ajudar n’hi ha moltes i que ara no saps quina és la cua per al Rebost Solidari i quina la de la ferreteria, a Reig i Bonet, perquè tots podríem estar en qualsevol de les dues. El 2020 no deixa de posar-nos al nostre lloc.