El triomf d'un candidat normal

Després de quatre dies d’alt suspens i gairebé amb alentiment, el demòcrata Joe Biden ha sigut proclamat guanyador de les eleccions presidencials dels Estats Units, amb més de 74 milions de vots, més de quatre per sobre del seu rival, Donald Trump. Tot indica que vencerà en estats com Geòrgia o Arizona, on els demòcrates no guanyaven des de 1992 i 1996 respectivament, a més de recuperar els estats industrials de l’Oest Mitjà. Un triomf clar i rotund malgrat que la perversió del sistema electoral nord-americà fa que sembli molt ajustat i que hagi arribat després d’un recompte tediós i agònic. Malgrat que s’han disputat vots, no hauríem de perdre de vista la contundència d’aquesta victòria del candidat demòcrata. Més gran del que s’esperava.

Els nord-americans, en una mobilització rècord que reflecteix l’alt interès que han despertat aquests comicis, bàsicament han votat per posar fi a quatre anys de bogeria i tornar la sensatesa a la Casa Blanca. Farts molts de les extravagàncies de l’imprevisible magnat, han dipositat la seva confiança en un candidat normal. Un home moderat. Un home de Washington. L’altra cara de la moneda. Radicalment oposat a l’home que, desesperat, s’aferra al poder i que en els últims moments d’una caòtica presidència ha manifestat un absolut menyspreu pel vot dels ciutadans nord-americans a qui se suposa que ha de servir.  

Quatre anys després del triomf de l’antipolítica, un candidat amb 50 anys de carrera política a la seva esquena, un representant de l’‘establishment’ –senador durant 36 anys i vuit anys vicepresident– tornarà a ocupar el número 1.600 de l’avinguda Pennsilvània. Enmig d’una gravíssima situació econòmica, social i sanitària,  els nord-americans ja no volen un ‘showman’, sinó algú capaç de liderar, treure el país del pou i alhora, tornar als Estats Units el lideratge mundial que li correspon i que Trump ha laminat amb les seves polítiques nacionalistes de l’‘America first’ i un manifest menyspreu als seus aliats tradicionals.  

Ni Obama ni Clinton

Biden no arriba a la Casa Blanca enmig d’una onada d’entusiasme. Ni de bon tros té el carisma i l’encant dels últims presidents demòcrates, Barack Obama i Bill Clinton. A més, amb 77 anys, és molt més gran que ells quan van arribar a la presidència. Però davant un rival tan primari, amb un estil tan aspre, una gestió tan nefasta de la pandèmia de la Covid al país amb més nombre de contagis (9,7 milions de casos) i de morts (més de 236.000) i una economia greument tocada, la seva serietat, moderació, solidesa i experiència són la seva millor carta.  Credibilitat, al cap i a la fi.

Notícies relacionades

Eleccions EUA 2020: resultats definitius (amb mapa d'estats)

Biden fa fora Trump de la Casa Blanca | Eleccions als EUA 2020

El candidat demòcrata no aterra tampoc amb un missatge d’esperança i renovació com ho van fer aquests carismàtics antecessors seus, sinó amb la promesa de curar ferides i tornar la unitat a un país trencat. Aquestes eleccions han sigut el reflex d’aquest trencament perquè els 70 milions de vots que han anat a l’actual president posen de manifest que el trumpisme ha arrelat i s’alimenta de la llegítima inquietud d’una part d’Amèrica que està molt desencantada.

Biden ha dit que serà el president de tots els nord-americans. El seu gran repte serà convèncer amb les seves polítiques aquesta Amèrica ressentida que la solució als seus molts problemes i no pot venir de la mà d’un altre Trump. Que aquest ja és un capítol tancat. Un trist parèntesi en la història nord-americana.