La gran apagada: les 10 lliçons que deixa el dia en què ens vam quedar sense llum

Una de les imatges que millor resumeixen l’impacte causat pel tall de llum del 28 d’abril la van oferir els comerços que a mig matí van haver de tancar al no disposar de senyal elèctric que els permetés atendre els seus clients. Sense fluid, no només es mantenien a les fosques els locals, tampoc s’obrien les caixes registradores ni funcionaven els datàfons, terminals tots connectats a un endoll. No obstant, enmig del paisatge de persianes abaixades que mostraven els carrers de totes les ciutats del país, alguns negocis van aconseguir evitar el tancament. 

És el cas dels supermercats Mercadona, que aquell dia es van mantenir oberts amb el seu horari habitual, tot i que al final de la jornada moltes de les seves prestatgeries estaven buides a causa de l’afluència massiva de compradors que havien suportat. La cadena alimentària ha explicat que dilluns va poder mantenir operatius els seus més de 1.600 establiments, perquè estan dotats d’un sistema elèctric d’emergència, a base de generadors, que els permet tenir corrent de manera autònoma si se’n va la llum. Aquesta fórmula la van aplicar altres companyies, com El Corte Inglés, Carrefour, Alcampo i Inditex, i els seus locals es van mantenir oberts gràcies a l’ús de grups electrògens. 

Un grup electrogen és una unitat composta per un motor, generalment alimentat per gasoil, i un alternador que converteix l’energia mecànica en senyal elèctric. El seu preu oscil·la entre els 500 i els 15.000 euros, depenent de la magnitud requerida. Disposar d’un d’aquests elements hauria pogut evitar el tancament de bastants negocis dilluns passat, tot i que la demanda que molts empresaris han començat a traslladar a les cambres de comerç va més enllà i fa referència a la necessitat de comptar amb plans de contingència globals que prevegin escenaris i solucions. «Ningú m’havia explicat que la persiana tenia un botó d’emergència», es queixava Josefa Pérez, farmacèutica de Madrid, que va poder tancar la porta elèctrica del seu negoci gràcies al fet que un amic mecànic va acudir a ajudar-la i va activar el mecanisme.

El ‘blackout’ de les famoses 12.33 hores de dilluns passat va igualar democràticament tot el país –rics i pobres, del nord i del sud, experts en energia i novells en la matèria– en una mateixa limitació, la de no disposar de senyal elèctric, però va dividir la població en dues categories: aquells que la fosa en negre va agafar amb bitllets i monedes a les butxaques –o en algun calaix de cas– i aquells que només disposaven de targetes bancàries. Els primers van poder comprar béns de primera necessitat als pocs comerços que es van mantenir oberts. Els segons es van veure obligats a demanar en préstec o a esperar la tornada de la llum, ja que no van poder pagar amb les seves targetes –no funcionaven els datàfons– ni aconseguir diners als caixers dels bancs, que es van mantenir bloquejats. 

La vulnerabilitat mostrada aquesta setmana pels sistemes de pagament electrònic arriba en ple debat de l’Euro Digital, el model de pagament virtual que està dissenyant el Banc Central Europeu (BCE) amb l’objectiu de fer desaparèixer el ‘cash’ d'aquí uns anys i que està generant controvèrsia entre els qui es resisteixen a acomiadar-se dels diners en efectiu. L’apagada sembla haver vingut a donar-los la raó, però des del BCE responen que la seva moneda virtual està dissenyada per continuar operant fins i tot en entorns ‘offline’, tot i que és necessari que el mòbil tingui bateria, ja que el terminal és el veritable moneder. 

El governador del Banc d’Espanya, José Luis Escrivá, ha revelat que el 40% dels pagaments es continuen fent en metàl·lic i la resta es fan en format electrònic, un sistema cada vegada més habitual en comerços i en l’hostaleria. El temps dirà si les targetes continuen guanyant terreny als bitllets, i fins on, però convé recordar que la mateixa Comissió Europea incloïa l’efectiu en el kit de supervivència que va proposar a finals de març.

Com a infraestructures crítiques, els hospitals van estar sota el punt de mira des del primer minut de la gran apagada. I, en general, van passar l’examen amb nota. «Tot va funcionar bé», resumeix Esther Tomàs, directora d’Infraestructures i Tecnologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. Allí es va posar en marxa el protocol previst en cas de fallada elèctrica massiva, en què el subministrament passa a dependre dels grups electrògens i es prioritza el funcionament de les àrees crítiques: quiròfans, ucis, laboratoris d’anàlisis clíniques... Tota l’activitat quirúrgica ja iniciada es va acabar amb normalitat, i, entre la que ja estava programada, es va mantenir la que era urgent. «Com que la incidència era massiva, ens vam concentrar a tenir la màxima autonomia possible. Amb el gasoil que teníem, hi havia unes 40 hores de funcionament assegurades», afegeix Tomàs.

No en va fer falta tant. A les 15.30 hores de la tarda va tornar el subministrament elèctric a l’hospital. «Endesa té clar quines línies corresponen a la Vall d’Hebron», diu la directora d’Infraestructures. I, dins del seu propi protocol, la companyia va prioritzar el restabliment als principals centres mèdics.

També van resoldre amb suficiència els contratemps a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. La doctora Xènia Acebes, directora assistencial del centre, explica que el seu primer objectiu va ser també «maximitzar el temps d’autonomia elèctrica» que oferien els generadors. «A ple rendiment», que no era el cas per la voluntat d’optimitzar els recursos, «podríem haver estat més de 12 hores, i a més, com a infraestructura crítica, tenim accés preferent al subministrament de gasoil», recorda. A Sant Pau es va reprogramar «menys de l’1%» de les cirurgies previstes. A les 17.00 hores havien recuperat el subministrament.

L’apagada també va posar a prova els aeroports. Durant tota la jornada de dilluns hi va haver retards i problemes amb la facturació i amb els accessos, però els generadors i els protocols d’emergència que es van aplicar van evitar les cancel·lacions de vol massives. A Espanya, segons dades d’Aena, només es van cancel·lar 45 vols, amb impactes menors als aeroports de Barcelona (2,98%) i Madrid (2,56%). La situació va ser diferent a Portugal, on l’aeroport de Lisboa sí que va estar més a prop del col·lapse: es van cancel·lar 96 vols, amb un 29,63% de les sortides afectades.

El sector de les cures va ser un dels que més va notar l’impacte de l’apagada. A les residències que no disposaven de generador es va haver de pujar els avis a les seves plantes a pols per dormir, o no van poder triturar els aliments a aquells que no poden mastegar. En alguns centres, de fet, es van arribar a valorar mesures com la cota zero, quan es col·loca un matalàs a la primera planta perquè no es pot pujar els usuaris a la seva planta. També van patir perquè les bateries dels respiradors dels pacients aguantessin, així com les grues dels llits dels residents. 

És per això que, ara, el Govern vol impulsar que tots els centres residencials a Catalunya tinguin un generador propi. Els que sí que tenien generador, en canvi, van veure com haurien tingut problemes per reposar-los en cas que s’hagués allargat l’apagada molt en el temps, així que proposen ser considerats servei essencial per poder proveir-se de combustible, com ho són els hospitals. 

Un altre problema amb els més vulnerables va ser la comunicació. No hi havia manera de reportar incidències. Ni les residències, ni els cuidadors ni els més vulnerables, els que viuen sols i utilitzen un servei de teleassistència a casa seva. De fet, milers d’avis van prémer el botó, la majoria espantats pel que estava passant. A Catalunya no es va haver de lamentar mals majors, però aquesta incomunicació va posar en risc els més vulnerables. A més, les cuidadores van ser també les grans víctimes de l’apagada, ja que moltes no van poder pujar els avis a les cases fins a molt tard, o ho van fer deixant-se l’esquena i pujant-los a pols.

Encara sense conèixer amb certesa quines van ser les causes de l’apagada, tots els ulls miren a les energies renovables, després que des de Red Eléctrica s’atribuís la pèrdua sobtada de 15 gigawatts d’energia (el 60% de la que es consumia en aquell moment) a la desconnexió massiva de plantes solars al sud-oest d’Espanya, fet que va desequilibrar l’oferta i la demanda i va col·lapsar el sistema. En aquell moment, un 59% de la generació d’electricitat era d’origen fotovoltaic, i un 12%, eòlic, mentre que gairebé no n’hi havia d’hidraúlica. L’11% era de producció nuclear i les centrals de gas aportaven el 5%.

Una de les primeres actuacions ha sigut frenar l’ús de la producció que injecten plantes solars i en menys mesura parcs eòlics i prioritzar plantes tradicionals, en especial les centrals de gas, que donen més estabilitat al sistema. A aquesta decisió s’hi suma que en un informe d’auditoria de comptes de l’exercici 2024 al qual va tenir accés el diari ‘El Confidencial’, Red Eléctrica ja havia advertit d’una alta penetració de les renovables «sense les capacitats tècniques necessàries» per a un adequat comportament davant pertorbacions.

Però, ¿fins a quin punt són les energies renovables, en plena expansió a Espanya i punta de llança de la necessària transició energètica, responsables d’aquesta crisi? Antonio Turiel, científic investigador a l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, ho explica de manera molt senzilla per a EL PERIÓDICO: «El problema no són les renovables ‘per se’, sinó la seva integració en el sistema elèctric», el funcionament del qual és molt complex, ja que les diferents fonts s’han d’anar sincronitzant entre si. I, segons relata, «les renovables no funcionen igual que la resta d’energies i no se les ha dotat de sistemes d’estabilització perquè s’adaptin a la xarxa. És com posar un cotxe a l’autopista sense frens». Aquest expert afegeix que «això no era un problema quan les renovables eren poques, però, sí, a mesura que han anat creixent». «És una cosa de la qual els tècnics adverteixen des de fa temps sense que se’ls faci cas», afirma.

En un clima de creixent tensió internacional, la Comissió Europea va fer a finals de març una crida a la població perquè es dotés d’un kit de supervivència que, en cas de produir-se una emergència, permetés subsistir durant almenys 72 hores sense necessitat de sortir de casa. L’advertència, inèdita en la història del projecte comú europeu, va causar perplexitat. En les xarxes socials es van multiplicar els comentaris que la qualificaven d’«alarmista» i la relacionaven amb l’augment de la despesa en defensa proposat per la mateixa Comissió. Tampoc van faltar els qui s’ho van prendre a broma. Una mica d’informalitat sí que tenia l’avís, presentat per la comissària europea d’Igualtat, Preparació i Gestió de Crisi, Hadja Lahbib, en un simpàtic vídeo en el qual mostrava entre rialles, i per treure ferro a l’assumpte, tots els estris salvavides que li cabien a la bossa.

L’apagada de dilluns ha evidenciat que el consell no era cap broma i que tenir a mà els recursos que aquest proposava podrien haver fet molt més suportables les hores que el país va passar sense fluid elèctric. Aquell dia, van ser molts els que van trobar a faltar tenir a casa una ràdio amb piles, bateries de recanvi per al mòbil o un fogó portàtil amb gas envasat i llumins per cuinar, com recomana el kit dissenyat per la Comissió Europea. La proposta inclou llaunes de menjar no perible, llanternes, estris d’higiene, aigua embotellada (cinc litres per persona) i diners en efectiu, articles que el dia de l’apagada es van convertir en els productes més demanats als establiments que van poder romandre oberts.

Després de les experiències distòpiques viscudes en l’últim lustre –la pandèmia de covid, la tempesta Filomena, la dana de València–, que van obligar la població a mantenir-se reclosa a casa durant dies o setmanes –tot i que amb llum–, l’apagada ha atorgat un renovat valor a articles que estaven condemnats a les golfes i que ara semblen cridats a estar ben localitzats a les llars per si es produeix algun dia una nova emergència. 

Mentre les principals companyies d’assegurances ja estudien com actuar després de l’aturada de dilluns passat, la inèdita incidència ha provocat que molts ciutadans hagin mirat per primera vegada què tenen contractat exactament en la seva assegurança de la llar. «Hi ha tres garanties que responen en situacions com aquesta», respon l’expert en assegurances Santiago Martín Cano. La primera és la garantia de danys elèctrics, que poden contractar tant empreses com particulars i que «dona solució als aparells danyats per una alteració extrema» del corrent; la segona, la de béns refrigerats, protegeix els aliments –i també, per exemple, els medicaments de farmàcia que necessiten fred– que es poden danyar, i la tercera garantia és la de «pèrdues conseqüencials», que avalua les possibles despeses i la pèrdua de beneficis derivada d’una paralització del servei d’empreses i comerços. Els experts consultats destaquen que l’afectació hauria sigut molt més gran si el tall en el subministrament elèctric s’hagués prolongat més temps. 

Cal determinar també si davant fets com els de dilluns es pot invocar la «força major», que provocaria que fos el Consorci de Compensació d’Assegurances el que hagués de rescabalar els consumidors dels perjudicis ocasionats. Aquest organisme, que sí que ha actuat, per exemple, després de la dana de València, depèn del Ministeri d’Economia i Hisenda i cobreix uns sinistres d’afectació global –actes de terrorisme, fenòmens atmosfèrics catastròfics...– en els quals no està clar que es pugui englobar l’apagada. 

L’afectació, pronostica Martín Cano, serà més gran «en el món de l’empresa, en indústries amb cadenes de muntatge, per exemple, on una paralització fa molt mal». «A priori, es pot esperar que les companyies d’assegurances no es vegin obligades a haver d’apujar les primes per aquest fet, ja que l’apagada no ha sigut de gran durada en el temps. Però encara és aviat per dir-ho, i cada companyia estableix les seves primes en funció de la seva pròpia sinistralitat», afegeix.

Enmig del caos desencadenat dilluns pel tall de corrent elèctric, entre els semàfors apagats i les voreres plenes de veïns mirant de tornar a casa a peu al no funcionar el transport públic, els visitants i les maletes aportaven el seu particular desconcert a les ciutats més turístiques del país. Caigut el senyal telefònic i anul·lada la geolocalització dels seus terminals, els mòbils s’havien convertit en simples rellotges digitals que comptaven amb parsimònia el pas de les hores de l’apagada. L’aplicació de Google Maps i totes les de l’estil conduïen a una pantalla blanca que no acabava de carregar. Impossible saber si la Sagrada Família era a tres illes o a set, com sí que havia informat amb exactitud l’app el dia anterior, que detallava la ruta que calia seguir i el temps de caminada requerit.

La familiaritat amb la qual utilitzem els sistemes de geolocalització és una de les expressions més rellevants de la nostra dependència del mòbil. Ja ningú viatja a un país estranger amb un mapa de paper a la maleta, i amb supèrbia els desdenyem als hotels quan ens els ofereixen. ¿Per què, si tenim Google Maps?, pensem. «S’han convertit, gairebé, en objectes de col·leccionista», reconeixen a la llibreria Desnivel de Madrid, especialitzada en mapes i llibres de viatges. De fet, assenyalen que la seva venda va caure en picat en la dècada del 2010, quan es va popularitzar el maneig dels mapes virtuals del mòbil, especialment el de Google. No obstant, en dies com dilluns passat, en què la falta d’electricitat ens va tornar a l’era analògica, els plànols urbans de paper van recobrar el valor que havien perdut. 

Va ser una de les primeres coses que va dir Pedro Sánchez quan va comparèixer per informar sobre l’apagada: en la seva intervenció inicial, va instar els ciutadans a no difondre informació de «dubtosa procedència» i a seguir únicament fonts oficials, i va demanar «responsabilitat». Dilluns a la nit, el president del Govern va insistir: «La meva recomanació és aquesta, que no donem pàbul al soroll, a les moltes notícies falses que estan circulant, a la desinformació». ¿Va servir d’alguna cosa? Amb un cop d’ull a les xarxes socials n’hi hauria prou per concloure que no.

Des del primer minut, i en una nova lliçó de la facilitat que tenen les ‘fake news’ per propagar-se, van circular teories sobre una mà negra russa o israeliana, sobre el paper de les energies renovables en l’apagada, sobre els experiments socials d’una elit fosca. Va abraçar aquesta última teoria un habitual de les conjectures extravagants, l’eurodiputat Alvise Pérez, que, en el seu canal de Telegram, va atribuir el tall elèctric a un pla enrevessat per acabar amb els diners en efectiu.

De moment, no hi ha una versió oficial sobre les causes de l’apagada, i es continuen difonent hipòtesis sobre el que va passar. Però la teoria sense confirmar estrella continua sent l’atac cibernètic, que en ocasions ha semblat encoratjar-se fins i tot des del Govern. Tot i que el director de Serveis per a l’Operació de Red Eléctrica d’Espanya, Eduardo Prieto, va assegurar, ja dimarts, que no hi havia hagut «cap intrusió en els sistemes», continuen les elucubracions. En canvi, sí que han perdut força altres teories que van circular en les primeres hores de l’apagada, com la que culpava de l’incident un incendi al sud de França, entre Narbona i Perpinyà, que va ser desmentida per l’operador francès de la xarxa elèctrica.

Se’ns ha dit que el cotxe elèctric, igual que les energies renovables, és el futur, el camí cap a la reducció d’emissions i l’abandonament dels combustibles fòssils. Dilluns, davant la interrupció del servei del metro i el ferrocarril i el col·lapse dels autobusos, el cotxe es va convertir en l’única opció de transport per a molta gent i van ser diversos els que van decidir en aquelles hores de caos que mai es comprarien un vehicle elèctric. Però des de l’Associació Empresarial per al Desenvolupament i Impuls de la Mobilitat Elèctrica (Aedive) recorden que també els sortidors de combustible (gasolina o dièsel) necessiten subministrament elèctric per a la seva gestió i funcionament, de manera que els «vehicles de combustible són també vulnerables» davant una crisi com la viscuda l’altre dia. 

En aquest sentit, Javier Izquierdo, director tècnic d’Aedive, assenyala, a més, en aquest sentit que, «als ‘hubs’ o estacions de recàrrega d’alta potència (a partir de 50 kW), la instal·lació compta en alguns casos amb tecnologia de suport d’emmagatzematge energètic, cosa que els permet carregar, malgrat un tall de subministrament», i explica que així ho van poder fer dilluns diversos usuaris. I Izquierdo posa en relleu una altra qüestió: que tecnologies avançades del vehicle elèctric, la V2L (‘vehicle-to-load’) o V2H (‘vehicle-to-home’), «permeten convertir la bateria en una font d’energia per a la llar i poder alimentar amb electricitat tot tipus de dispositius durant un tall elèctric», com per exemple llums, refrigeradors, ordinadors o altres aparells electrònics.  

«El vehicle es converteix en una solució de suport d’energia», afirma Izquierdo, per a llars on amb plaques d’inducció, vitroceràmiques, forns i microones inutilitzats no és possible ni fer un cafè ni escalfar el menjar del nadó. Sent les cuines de gas una espècie gairebé en vies d’extinció, els fogons de càmping o barbacoes es van convertir gairebé en l’única alternativa viable per menjar alguna cosa calenta.