El segrest de TV-3

Aquesta setmana, per exemple: els nord-americans han fet fora el seu president més estrambòtic, un perillós embrió antidemocràtic, és a dir, autoritari; la Internacional Populista perd el seu bocamoll principal, la qual cosa no significa una derrota irreparable (bocamoll, sí: podia haver escrit far, hauria sigut més delicat però menys precís); el combat contra l’emergència climàtica global es desfà d’un enemic tan resistent com irracional; reneix l’esperança d’un cert reequilibri en la trasbalsada política internacional trumpista; Europa encaixa els cops d’una nova onada de terrorisme islamista; el Govern espanyol aconsegueix via lliure per als primers Pressupostos des de l’any 2018 i, gràcies a la llei dels vasos comunicants, la Generalitat aconsegueix blindar la seva política lingüística escolar; les investigacions sobre Joan Carles I s’amunteguen a la Fiscalia Anticorrupció...

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Aquesta setmana la política ha disposat que la Terra roti a més velocitat que la que consignen els físics. ¿Segur que és així? Segons on es posi el focus. Hi ha qüestions en què la Terra sembla que ni roti ni orbiti: una esfera congelada en un univers inert. Una mica d’això es desprèn de la investigació judicial sobre l’‘estat major’ de Puigdemont. Hi ha coses que no canvien mai, com l’ús i l’excitació de les emocions col·lectives a favor de rendes particulars.

Les converses gravades en què es trafica amb el control polític de TV-3, les ambicions, remuneracions i contractacions dels profetes del procés, causen una vergonya periodística i una alarma social sagnants. Ocupar una cadena finançada amb el pressupost públic, impedir-li donar un servei informatiu plural i independent i convertir-la en un agent d’adoctrinament ideològic és una manera com una altra de malversar fons públics. Un segrest. Aquí, la Terra no s’ha mogut durant anys.