Anàlisi

Sánchez, supervivència garantida

El president es va sortint amb la seva i està a punt d'aconseguir l'aprovació dels Pressupostos, que li asseguraria la continuïtat de la legislatura

Es llegeix en minuts
Sánchez, supervivència garantida

Una vegada aconseguit que ni Ciutadans ni ERC ni el PNB presentin esmenes a la totalitat dels Pressupostos Generals de l’Estat per al 2021, el Govern de Pedro Sánchez s’ha garantit l’aprovació dels comptes de l’Estat, tan necessaris per fer front a les conseqüències econòmiques i socials de la Covid-19 com per a la supervivència del mateix Executiu. Dijous que ve, quan es votin les esmenes presentades pels altres grups, amb el PP i Vox al capdavant, aquestes seran rebutjades per una amplísima majoria, cosa que representa un puntàs per a un Govern la debilitat del qual es manifesta, precisament, en què no té majoria i ha de picar pedra per aconseguir la necessària superioritat numèrica. 

Aquesta és l’única votació que es fa al conjunt del projecte pressupostari, i a partir d’allà comença una tramitació parlamentària complexa, que, si tot va bé, pot crear a finals de desembre o principis de gener els primers Pressupostos en tres anys. Els primers propis de Sánchez, que ha hagut d’administrar les successives pròrrogues dels elaborats pel Govern de Mariano Rajoy. Els que s’aprovaran al desembre o al gener no són, per tant, uns Pressupostos normals. No ho són perquè han de donar solució a la catàstrofe econòmica i social que la pandèmia està deixant al seu pas i perquè han de canalitzar els 140.000 milions que arribaran de la Unió Europea. Però a més, no ho són perquè del fet que s’aprovin depèn la viabilitat del Govern de coalició

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Et pot interesar

Molt s’ha parlat en els últims mesos sobre les dificultats de Sánchez per trobar socis que volguessin recolzar els comptes públics. Abans del confinament de març, perquè Cs no s’havia revestit encara de la responsabilitat d’Estat, que llueix des de les últimes pròrrogues de l’estat d’alarma d’abril i juny passats, i ERC perquè s’endinsava en el que semblava la campanya per a unes eleccions catalanes immediates i això els portava a posar distància amb el Govern. Després, pels vetos creuats entre aquests dos partits, que es consideren mútuament incompatibles, i el veto que el soci de coalició Unides Podem posa també a Ciutadans. Sembla, no obstant, que el president es va sortint amb la seva i està a punt d’aconseguir el que s’intuïa com a impossible: sumar el recolzament de tots ells als Pressupostos. 

Amb tots a una o només amb alguns d’aquests grups recolzant el projecte pressupostari, l’aprovació garanteix a Sánchez la continuïtat de la legislatura. Un Govern «de llarg recorregut» com ell mateix insistia a proclamar davant Pablo Casado, entestat, aquest últim, en creure, ja durant el confinament, que el president i el seu Govern caurien com a fruita madura perquè la ciutadania no suportaria ni un confinament tan dur ni les conseqüències econòmiques i socials de la crisi. La viabilitat pressupostària ha coincidit amb el gir a la moderació de Casado i tot i que aquest encara no s’ha manifestat en la seva disponibilitat a pactes, no convé perdre l’esperança. Potser la supervivència garantida del Govern l’hi acabi empenyent.