La confiança, els pressupostos

El PP respira l’eufòria de veure’s ja pròxim a fer fora Sánchez de la Moncloa o ficar-lo a la presó: ¿per què recordar la Gürtel si els teus rivals es llepen les ferides?

Jose Luis Roca

Ja se sap que l’alegria va per barris, una expressió popular que va tenir la seva plasmació a Madrid el cap de setmana passat. En una punta de la ciutat, el PP respirava l’eufòria de veure’s ja pròxim al seu objectiu: fer fora Pedro Sánchez de la Moncloa o posar-lo a la presó, d’acord amb el dit per José María Aznar, que va donar mostres de l’amnèsia selectiva que pateix. La mateixa malaltia que sembla patir Mariano Rajoy. Perquè tots dos es van delectar en la palla a l’ull aliè, oblidant la dimensió de la biga en el seu. Aquesta desmemoria permet que brolli amb tanta naturalitat l’entusiasme. ¿Per què recordar la Gürtel si a l’altre extrem de Madrid els rivals es llepen les ferides, mentre busquen la manera de mantenir-se a la superfície? Aquests són els estats d’ànim. Un PP que es veu ja a les portes del poder, tot i que Aznar va posar com a deures al líder, Alberto Núñez Feijóo, que agrupi tot el vot conservador en les seves sigles per obtenir la majoria absoluta, i un PSOE que creia tenir un capità imbatible, però que ara està tocat, tot i que encara no enfonsat, i al qual el president castellanomanxec, Emiliano García Page, amb el suport d’alguns d’amnèsics d’aquesta banda també, li exigeix o moció de confiança o eleccions.

Notícies relacionades

El comitè federal dels nàufrags va ser només la primera part d’una obra en dues funcions amb què Sánchez mira de trobar una sortida després del cas Cerdán. El primer acte no li va sortir del tot bé malgrat que es representava a casa. El segon tindrà lloc aquest dimecres al Congrés dels Diputats, sota el canoneig sense treva del PP, i el seu èxit dependrà del que proposi Sánchez, però també de la disposició dels seus socis a sostenir-lo. No hi ha elements perquè el cap de l’Executiu se sotmeti a una qüestió de confiança, com no n’hi ha perquè Feijóo plantegi una moció de censura. El PP no té prou suports per guanyar-la i els aliats de Sánchez, tot i que prefereixen que el Govern segueixi, no volen retratar-se votant-li una investidura bis.

El president busca, no obstant, la manera de salvar el que queda de legislatura o almenys una part. I només té, tret de sorpreses, un as a la mà, que tampoc és fàcil de jugar: presentar a la tornada de l’estiu un projecte de pressupostos, en temps i forma, i aconseguir aprovar-lo. El vot en els pressupostos generals no és personalista, és a coses tangibles, i podria ser una via perquè els grups que encara apuntalen el Govern li renovin el seu suport. Si no ha sigut capaç d’aprovar els pressupostos en els últims dos anys ¿com podria treure els del 2026? Col·locats entre l’espasa i la paret d’una convocatòria electoral que donés pas a un Govern del PP amb Vox –ja ha dit Feijóo que prefereix sol, però que no li farà fàstics a la ultradreta–, els socis de l’Executiu podrien fer un exercici de sensatesa que donés aire a la legislatura i que resultaria més fàcil d’explicar als seus electorats. L’última (¿penúltima?) jugada de Sánchez a tot o res. També Feijóo, malgrat l’alegria del congrés popular, pot estar en el seu moment "ara o mai". Sols, els dos, davant el perill.

Temes:

Govern PSOE

Inicia sessió 0 Comentaris

El Govern iniciarà dilluns el trasllat des de les Canàries de menors migrants

Marta Pascal: "Em van prendre tant el pèl que ara el porto curt"