30 nov 2020

Anar al contingut

Anàlisi

Un «Nadal diferent»

FERRAN NADEU

Un «Nadal diferent»

Jordi Casabona

No hi ha secrets: unitat d'acció política i consens tècnic, mesures dràstiques a temps (amb compensacions i penalitzacions), transparència i missatges molt clars a la població. Això o darwinisme en estat pur

Els hospitals i les UCIs s’estan omplint de pacients amb COVID-19, moltes sobrepassant el 100% de la seva capacitat habitual, el sector professional (epidemiòlegs de camp, atenció primària i hospitalària), els laboratoris i els sistemes d’informació ja estan sotmesos a una gran tensió i tot fa pensar que la segona onada -com va passar el 1918 amb la Grip Espanyola- pot ser pitjor que la primera. Augmenta la pressió per a la pressa de decisions difícils pel grau d’incertesa i perquè les conseqüències socio-econòmiques dels confinaments tan sols les hem començat a intuir. Però cal insistir que aquests no es fan per fer baixar la corba, es fan -o, s’haurien de fer- per a que no pugi.

En totes les epidèmies està clar que el més efectiu són intervencions precoces, proporcionades i dirigides als grups més afectats. Un cop s’arriba a determinats nivells de prevalença i incidència (noves infeccions), la capacitat i rapidesa per fer-la baixar cada vegada és més petita i en tot cas cal augmentar exponencialment la intensitat de les intervencions. Per això fins hi tot el Fons Monetari Internacional ha acceptat que a mig i llarg termini les conseqüències econòmiques de no actuar, són pitjors. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

A diferència d’alguns països asiàtics, a molts països europeus, si l’han tingut alguna vegada, els sistemes ja no tenen la capacitat d’identificar la majoria de cadenes de transmissió i el SARS-CoV-2 no s’ha pogut contenir; una altra vegada l’objectiu és alentir la propagació de l’onada per evitar el col.lapse sanitari i les seves gravíssimes conseqüències directes i indirectes, no sols per a la població d’edat avançada, sinó per al seu conjunt. Les intervencions doncs han de ser intenses i amb la durada suficient per evitar casos secundariss.

Alemanya, amb l’eufemisme de «descans de l’onada», i França, amb més duresa, han imposat mesures com a mínim durant un mes. Aquest dijous, Catalunya ha afegit al toc de queda estatal el confinament perimetral municipal durant els caps de setmana i una sèrie de mesures per disminuir la mobilitat durant la setmana, tot preservant el treball essencial i les escoles. Es revisaran en 15 dies, és un període curt per demostrar un impacte poblacional, però dona temps per adequar més la resposta i augmentar els consens. Esperem que a Espanya les discussions politico-legals sobre el que poden fer o no les CCAA i a la Catalunya pre-electoral els possibles estira i arronses tàctics intentant que el “poli dolent” sigui l’altre, no distorsionin més els processos de pressa de decisions.

No hi ha secrets: unitat d’acció política i consens tècnic, mesures dràstiques a temps (amb compensacions i penalitzacions), transparència i missatges molt clars a la població. Això o darwinisme en estat pur. La Presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, ha suggerit que aquests Nadals poden ser “diferents” i a més, queda clar -malgrat digui el que digui Donald Trump- que el Reis d’Orient no portaran la vacuna. No serà fàcil, però és el que hi ha.

.