El final i el cava

Ja han penjat llums de Nadal i ja han començat les campanyes de promoció de caves i torrons. S’han hagut d’adaptar els temps, però. L’any 2018, una marca molt coneguda tenia com a lema «Passarà alguna cosa meravellos». No ho recordo, però és molt probable que tinguessin raó, sobretot si ho mirem des d’aquest any terrible. L’any passat, a aquestes mateixes altures, deien: «Ho tornarem a fer». No era una proclama independentista, tot i que ho semblava, sinó l’afany d’incentivar la festa.

En aquest 2020, han optat per una solució que, evidentment, no podia passar per fer veure que tot continua igual ni per provocar trobades de més de sis persones fora de l’àmbit estrictament familiar. S’han reinventat. Aposten per la immediatesa, perquè ningú no sap com, ni quan, ni de quina manera acabarà tot això. «Viure per celebrar», diuen, i «no m’interessa el final, sinó aquest instant». Però com que, al final, el final sí que ens interessa, formulen una frase que passarà a la història de la publicitat: «Hi ha un final millor per no esperar el final per celebrar-ho?». Sembla un anunci de cava, però si ho hagués dit Slavoj Žižek en parlarien als seminaris de filosofia.