29 nov 2020

Anar al contingut

Anàlisi

¿Un 3% independentista?

Ferran Nadeu

¿Un 3% independentista?

Jordi Mercader

La frontera entre les donacions legals a partits, entitats o projectes personalistes i les donacions susceptibles de ser investigades per corrupció és terreny relliscós

La pel·lícula l’hem vist. Detencions de dirigents independentistes per part de la Guàrdia Civil, un cos que acumula precedents nefastos sobre investigacions creatives; reaccions aïrades de repressió, encapçalades per un govern que creu formar part d’una minoria nacional oprimida justament per un Estat que representa oficialment; proclamacions d’innocència derivades, essencialment, de la condició de militants independentista dels detinguts; i per la mateixa regla de tres però interpretada en sentit contrari, extensió de la suposició de criminalitat a tot el moviment sobiranista.

Tan gratuït sembla donar per descomptada la culpabilitat dels detinguts pel sol fet d’haver sigut detinguts per la Guàrdia Civil com suposar la seva innocència pel sol fet que la Guàrdia Civil amuntegui errors des de fa tres anys. A més de l’experiència d’altres casos en els quals no hi va haver res, hi ha un jutge experimentat dirigint la investigació, Joaquín Aguirre, el de la fallida de Gran Tibidado perpetrada per Javier de la Rosa; hi ha un punt de partida, el suposat frau de subvencions desviades de la Diputació de Barcelona, hi ha una incògnita sobre com es finança l’entramat belga de Carles Puigdemont i una sospita sobre el naixement incentivat de Tsunami Democràtic, descartada la generació espontània.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

La rellevància mediàtica d’alguns dels detinguts aporta morbo a aquest suposat 3% de l’independentisme. La frontera entre les donacions legals a partits, entitats o projectes personalistes i les donacions susceptibles de ser investigades per corrupció és terreny relliscós que no casa bé amb l’espectacularitat d’arrestos col·lectius. Fa un any que el jutge investiga les suposades subvencions polítiques orientades a aconseguir diners per a la causa independentista i caldrà llegir les raons de la seva decisió. No tardarem gaire a poder fer-ho, atesa la facilitat amb què els sumaris apunten en els mitjans de comunicació. Tardarem molt més a saber la veritat. L’experiència amb el 3% de Convergència és el precedent. Primer va ser una llegenda urbana, després una acusació política, molt més tard una investigació policial i gairebé vint anys després, una condemna i diversos judicis en curs.

Res és innocent a l’inestable escenari de la política espanyola, inclosa naturalment la catalana, ni hi ha dia sense tensió; no obstant, cal preservar la independència de criteri del jutge a l’hora d’ordenar les detencions i convertir la seva investigació en notícia estrella del dia. El dia que la fiscalia fa saber que dona per bona la sentència de l’Audiència Nacional declarant innocent Josep Lluís Trapero, al cap de poques hores que el govern de PSOE-Unides Podem aconsegueix superar el repte dels pressupostos generals i en la vigília de la votació de l’estat d’alarma al Congrés, quan algunes veus independentistes aconsellen votar-ho en contra. La casualitat en política és una roda de molí de mal digerir.